![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Theda_Skocpol_2012_01.jpg/640px-Theda_Skocpol_2012_01.jpg&w=640&q=50)
Theda Skocpol
sociòloga estatunidenca / From Wikipedia, the free encyclopedia
Theda Skocpol (Detroit, 4 de maig de 1947) és una sociòloga i politòloga estatunidenca que actualment és professora de govern i sociologia a la Universitat Harvard. Una figura amb gran influència en el camp de la sociologia i la politologia,[1] és coneguda per advocar per l'aproximació històrico-institucional i comparativa en aquestes ciències, a més d'haver presidit l'Associació estatunidenca de Ciència Política i de l'Associació d'Història de la Ciència Social.[2]
![]() (2012) ![]() | |||||
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 4 maig 1947 ![]() Detroit (Michigan) ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat Harvard Universitat Estatal de Michigan ![]() | ||||
Director de tesi | Seymour Martin Lipset, George Homans i Daniel Bell ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Compromís cívic, moviment social i crisi política ![]() | ||||
Ocupació | historiadora, sociòloga, politòloga, professora d'universitat ![]() | ||||
Activitat | 1986 ![]() | ||||
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Chicago ![]() | ||||
Membre de | |||||
Influències | |||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Estudiant doctoral | Jeff Goodwin, Marshall Ganz, Elisabeth S. Clemens i Michael Biggs (en) ![]() ![]() | ||||
Família | |||||
Cònjuge | William Skocpol (en) ![]() ![]() | ||||
Premis | |||||
![]() |
En sociologia històrica, els seus treballs i opinions s’han associat a l'escola estructuralista. Un exemple d’aquest fet és la seva argumentació sobre com les revolucions socials es poden explicar a partir de les estructures de les societat agrícoles i els respectius estats on hi ocorren aquestes revolucions. Aquesta aproximació difereix de manera important de les aproximacions més conductistes, que tendeixen a emfatitzar el rol de la «població revolucionària», la «psicologia revolucionària», i/o la «consciència revolucionària» com a factors determinants dels processos revolucionaris.
El seu llibre States and Social Revolutions (1979) va tindre una gran influència en l'estudi de les revolucions socials i va obrir la porta a un nou paradigma en aquest camp.[3]