mineral nesosilicat From Wikipedia, the free encyclopedia
La ternesita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom del col·leccionista alemany Bernd Ternes, especialista en minerals de l'àrea d'Eifel a Alemanya, qui va trobar el mineral i va proporcionar espècimens pel seu estudi.
Ternesita | |
---|---|
Fórmula química | Ca₅(SiO₄)₂(SO₄) |
Localitat tipus | Pedrera Caspar, Volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AH.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AH.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 6,863Å; b = 15,387Å; c = 10,181Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | blau clar, marró, verd clar, incolor |
Exfoliació | no observada |
Duresa | 4,5 a 5 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,630 nβ = 1,637 nγ = 1,640 |
Birefringència | δ = 0,010 |
Dispersió òptica | r > v |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1995-015 |
Símbol | Tns |
Referències | [1] |
La ternesita és un silicat de fórmula química Ca₅(SiO₄)₂(SO₄). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1995. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4,5 i 5. És un mineral isotípic amb la silicocarnotita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ternesita pertany a «9.AH - Nesosilicats amb CO₃, SO₄, PO₄, etc.» juntament amb els següents minerals: iimoriïta-(Y), tundrita-(Ce), tundrita-(Nd), spurrita, britholita-(Ce), britholita-(Y), el·lestadita-(Cl), fluorbritholita-(Ce), fluorel·lestadita, hidroxilel·lestadita, mattheddleïta, tritomita-(Ce), tritomita-(Y), fluorcalciobritholita i fluorbritholita-(Y).
Va ser descoberta a la pedrera Caspar, al volcà Bellerberg, a la localitat d'Ettringen, a la regió d'Eifel (Renània-Palatinat, Alemanya). També ha estat descrita al mont Parsa, al desert del Nègueb (Israel); a Jebel Harmun, Cisjordània (Palestina); i a Lapanouse-de-Sévérac, a Aveyron (Occitània, França), on s'hi poden trobar bons cristalls d'aquesta espècie.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.