![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Desmar%25C3%25A9es%252C_studio_of_-_Theresa_Benedicta_of_Bavaria.jpg/640px-Desmar%25C3%25A9es%252C_studio_of_-_Theresa_Benedicta_of_Bavaria.jpg&w=640&q=50)
Teresa Benedicta de Baviera
aristòcrata alemanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Teresa Benedicta de Baviera (Múnic, 6 de desembre de 1725 - Frankfurt del Main, 29 de març de 1743) fou Princesa de Baviera, filla de l'emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.[1]
![]() La princesa Teresa Benedicta de Baviera, George Desmarées, abans de 1743 ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 desembre 1725 ![]() Múnic (Alemanya) ![]() |
Mort | 29 març 1743 ![]() Frankfurt del Main (Alemanya) ![]() |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata ![]() |
Altres | |
Títol | Duquessa Princesa ![]() |
Família | Dinastia Wittelsbach ![]() |
Pares | Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic ![]() ![]() |
Germans | Maria Antònia de Baviera Franz Ludwig von Holnstein Maximilià III Josep de Baviera Maria Josepa de Baviera Marie-Anne de Bavière ![]() |
Premis |
Nada a Múnic essent filla de l'emperador Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria. Teresa Benedicta era neta per via paterna de l'elector Maximilià II Manuel de Baviera i de la princesa Teresa Conenguda Sobieski, i per via materna ho era de l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic i de la princesa Amàlia Guillema de Brunsvic-Lüneburg.[2]
La seva mare va donar a llum a set fills, dels quals només quatre van viure fins a l'edat adulta. Els germans de Teresa Benedicta inclosos el seu germà Maximilià III, elector de Baviera i dues germanes Maria Antònia, electora de Saxònia i Maria Anna Josepha, Margravina de Baden-Baden.
Va morir el 29 de març de 1743 a Frankfurt als 17 anys de verola o varicel·la.[3] L'enterrament va tenir lloc a la Karmeliterkirche Heidelberg, després de la dissolució del monestir el fèretre va ser traslladat a l'església de Sant Miquel de Múnic l'any 1805.[4]