Terentil·la

Terència o Terentil·la (llatí: Terentilla o Terentia) va ser la dona de Mecenàs. Dió Cassi diu que era germana de Gai Proculeu i, per adopció, de Varró Murena (possible fill de Luci Licini Murena, cònsol l'any 62 aC, i adoptat per Aulus Terenci Varró). Quant a Proculeu, segurament es tractava d'un cosí germà de Murena.

Terentil·la

Biografia
Naixement	antiga Roma
Mort	valor desconegut valor desconegut
Període	República Romana tardana
Família
Cònjuge	Mecenàs
Pares	Aulus Terenci Varró   i valor desconegut
Germans	Aulus Terenci Varró Murena Terentia Lucius Licinius Varro Murena Gai Proculeu
Descrit per la font	Real'nyj slovar' klassicheskih drevnostej po Ljubkeru

De la vida de Terentil·la abans del seu casament amb Mecenàs hom no en sap res; fins i tot es desconeix en quina data s'hi va casar. Pel que sembla era una dona molt bella i tan llicenciosa com la major part de dames romanes del seu temps. Va ser una de les amants preferides d'August i Dió Cassi diu que quan l'emperador va visitar Gàl·lia l'any 16 aC ho va fer per veure a Terentil·la sense molèsties ni indiscrecions com era el cas a Roma. Aquesta relació va causar problemes entre August i Mecenàs i finalment la desgràcia d'aquest segon. Però Mecenàs no tenia gaire dret a plànyer-se de les infidelitats de la seva dona, puix que ell mateix era un infidel conegut.

Tot i aquestes circumstàncies, Mecenàs i Terentil·la van continuar enamorats fins al final i les seves baralles eren de curta volada, car Mecenàs era poc rancorós i sempre disposat a la reconciliació, tot i el caràcter arrogant de Terentil·la. Per això Sèneca diu que es va casar amb una dona mil vegades tot i només tenir-ne una. Una vegada es van arribar a divorciar però després Mecenàs la va reconquerir amb regals. La influència de Terentil·la sobre el seu marit era força gran i fins i tot en una ocasió Mecenàs li va revelar un secret d'estat relatiu a una conspiració del seu germà Murena.^[1]

Referències

1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 995.