Tepe Sabz és un jaciment arqueològic de Khūzestān, Iran, del qual pren el nom la cultura neolítica homònima.
| Tipus | jaciment arqueològic  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Iran | ||
El lloc de Tepe Sabz encara està poc explorat.[1] El jaciment estava situat a la terra baixa de Deh Luran (100–300 m m.n.m), entre la base de les muntanyes de Zagros i Jebel Hamrin.[2]
Tepe Sabz és un túmul de capçalera plana de forma aproximadament rectangular, que originàriament podria haver mesurat aproximadament 140 x 120 m.[2] Actualment, part del tel ha estat erosionat i avui mesura aproximadament 120 x 90 m i s'eleva aproximadament 7 m per sobre de la plana circumdant.[2] Tanmateix, les capes arqueològiques també s'estenen 3,5 m per sota del nivell del sòl, a causa de la contínua deposició de capes al·luvials.[2]
A partir de l'any 6000 aC, durant la revolució neolítica, van aparèixer nombrosos pobles agrícoles a l'altiplà iranià i a les terres baixes de Khūzestān. A més de Tepe Sabz, els llocs importants d'aquell període van ser Hajji Firuz a l'Azerbaidjan, Godin Tepe (VII) al nord-est de Lorestan, Tepe Siyalk (I) a la vora del desert de sal central i Tepe Yahya (VI C–E) al sud-est, amb aspectes molt evolucionats de la vida agrícola. Aquests, amb característiques culturals pròpies, es diferencien d'una manera clarament identificable dels pobles coetanis dels territoris veïns (Afganistan, Balutxistan, Àsia central i Mesopotàmia).[3]
Zones d'influència de diferents cultures al període Halaf mitjà, 5600-4500 aC. (les dimensions del golf Pèrsic són les suposades per al 3000 aC)
Cap al 5500 aC. es van introduir noves tècniques de reg per als camps a les terres al·luvials de Khūzestān.[1]
Tepe Sabz va ser culturalment actiu entre el 5500 i el 4000 aC.[2]
Les capes més antigues de Tepe Sabz mostren continuïtat amb la cultura Muhammad-Ja'far en ceràmica i artefactes.[1] Des del punt de vista arquitectònic, les cases es caracteritzen encara per estances de planta rectangular, fonaments de pedra, parets de maó de fang amb revestiment de guix.[1] Per als envans interiors s'utilitza la tècnica tauf.[Nota 1][1]
Els descobriments han demostrat la introducció de noves espècies de cereals, a més del cultiu d'ordi i llegums.[1] El cultiu del lli es beneficia molt de la introducció de noves tècniques de reg.[1] Els pistatxos i les ametlles provenien del comerç amb els turons.[1] A més de les ovelles i cabres, va començar la cria de bestiar i la presència de gossos com a animals de companyia.[1]
- Per tauf entenem una tècnica constructiva composta per murs de fang i palla construïts sobre fonaments de pedra. A partir de la invenció dels maons «cigars» i posteriorment dels motlles per als maons d'argila crua, la tècnica va evolucionar cap a una estructura de paret formada per maons d'argila seca sobre fonaments de pedra.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
