Teoria de les intel·ligències múltiples
From Wikipedia, the free encyclopedia
La teoria de les intel·ligències múltiples proposa la classificació de la intel·ligència humana en diferents intel·ligències específiques, en comptes de definir intel·ligència com una habilitat general única.[1] La teoria ha estat criticada per la manca d'evidència empírica, la seva dependència a valoracions subjectives i la seva naturalesa no científica, essent considerada un "neuromite".[2][3]
La teoria de les intel·ligències múltiples va ser inicialment exposada per Howard Gardner el 1983, en la publicació "Frames of Mind" (Estructures de la Ment).
Fins a la data, Howard Gardner i el seu equip interdisciplinar de la Universitat Harvard han identificat vuit intel·ligències diferents: lingüístic-verbal, lògic-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal-cinestèsica, intrapersonal, interpersonal i naturalista. Actualment està en procés de configuració una novena, la intel·ligència existencial.
El model de les intel·ligències múltiples és fonamentalment una crítica de la visió psicològica estàndard de que hi ha una intel·ligència única, mesurada adequadament mitjançant el coeficient intel·lectual o altres proves de resposta breu. Contràrfiament, sobre la base de proves de fonts diverses, la teoria afirma que els éssers humans tenen diverses capacitats intel·lectuals tot i que no sempre òbvies. Tot i que algunes crítiques afirmen que aquest model té una base empírica inexistent,[4] la visió de Gardner ha tingut una enorme influència, especialment en el context educatiu.[5]
Les proves i exàmens psicomètrics d'intel·ligència troben de forma general grans correlacions entre diferents aspectes de la intel·ligència, en contraposició a les lleus que prediu la teoria de Gardner, ja que donen suport a la teoria dominant de la intel·ligència general en comptes de múltiples.[6] La teoria ha estat rebuda de forma molt crítica pel corrent principal de la psicologia per la seva manca d'evidències empíriques, i la seva dependència en la valoració subjectiva.[7]