Teoria de la reproducció
teoria sociològica sobre l'eduació / From Wikipedia, the free encyclopedia
La teoria de la reproducció són un conjunt de teories pedagògiques desenvolupades en el marc de la sociologia de l'educació que entenen que l'educació és un mitjà mitjançant el qual es reprodueixen o perpetuen les relacions socials desiguals vigents. A diferència de les teories pedagògiques que projecten intervencions sobre l'educació, les teories de la reproducció només intenten descriure i explicar el funcionament de l'escola, destacant fonamentalment el seu paper en la reproducció de les desigualtats socials.
Aquestes teories van sorgir entre els anys 1960 i 1980, principalment a l'Estat francès i als Estats Units d'Amèrica, encara que la seva influència s'ha estès a la resta del món. El marc teòric en què se situen és el marxisme i altres corrents crítics de les desigualtats del capitalisme.[1] Provenen de diversos camps disciplinaris, com ara la filosofia, l'economia, la sociologia o l'antropologia cultural.
Els principals exponents d'aquest corrent són Louis Althusser amb la seva teoria dels aparells ideològics d'Estat,[2] Christian Baudelot i Roger Establet, els quals ofereixen dades empíriques per a sostenir la teoria d'Althusser amb investigacions sobre les «dues xarxes d'escolarització» a França,[3] els estatunidencs Samuel Bowles i Herbert Gintis amb la seva «teoria de la correspondència»,[4] i Pierre Bourdieu, Jean-Claude Passeron i Basil Bernstein que posen l'èmfasi en la «reproducció cultural» i la importància del llenguatge com a mecanisme de reproducció.[5]