filòsof grec antic From Wikipedia, the free encyclopedia
Teofrast (grec antic: Θεόφραστος, llatí: Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nom original | (grc) Θεόφραστος Ἐρέσιος |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 371 aC Eresos (Grècia) |
Mort | 287 aC (83/84 anys) Atenes (Grècia) |
Formació | escola peripatètica |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica |
Ocupació | botànic, filòsof, físic, escriptor |
Període | Període hel·lenístic |
Moviment | Escola peripatètica |
Professors | Aristòtil i Plató |
Alumnes | Estrató de Làmpsac, Bió de Borístenes, Cameleó, Neleu d'Escepsis, Timagora de Gela, Praxifanes, Menandre, Demetri de Falèron i Metrocles |
Obra | |
Obres destacables | |
Abrev. botànica | Theophr. |
Descrit per la font | Nordisk familjebok Biblioteca Digital BEIC Edició del 1870 del Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology |
Va estudiar filosofia a la seva ciutat natal amb Leucip o Alcip, de qui no se sap res. Va anar a Atenes i es va unir a l'Acadèmia de Plató i, després, a Aristòtil al Liceu. El seu nom era Tírtam, però Aristòtil li'l va canviar per Teofrast, segons es diu per indicar la gràcia de la seva conversa (del grec antic Θεός "déu" i φράζειν "aconsellar, instruir", és a dir, "expressió divina"), segons Estrabó i Diògenes Laerci.
Quan Aristòtil va anar a Calcis, Teofrast va ser nomenat el seu successor al capdavant del Liceu. Se sap que tenia terres a Estagira, la ciutat natal d'Aristòtil, on podria haver rebut lliçons mentre Aristòtil residia allà, i que era amic de Cal·lístenes, company d'Alexandre el Gran.
Es diu que va tenir dos mil deixebles, entre els quals hi ha el poeta còmic Menandre d'Atenes. Va ser molt apreciat per Filip II de Macedònia, Cassandre de Macedònia i Ptolemeu I Sòter, i era ben vist a Atenes, on no va poder tirar endavant un judici que algú li va obrir per impietat. No obstant això, quan, segons un decret de Sòfocles de Súnion, els filòsofs van haver de marxar d'Atenes, Teofrast va sortir de la ciutat, fins que Filó d'Atenes va aconseguir la retirada de la llei l'any següent.
Va morir a una edat avançada, a 85 anys o més, segons Diògenes Laerci[1] i Jeroni d'Estridó diu que va viure 107 anys. A la seva mort, se li va fer un funeral públic, i tot el poble va participar en el seu enterrament.
La seva obra més famosa i de la qual s'han conservat més fragments és Caràcters, que descriu els trets psicològics de trenta tipus de persones. Va escriure també sobre l'amor, l'amistat, la vellesa, i sobretot destaca en les seves obres sobre botànica, on descriu més de cinc-centes espècies de plantes desconegudes fins aleshores. En destaca l'obra De historia plantarum. Cal destacar també l'obra Opinions dels físics (Περὶ φυσικῶν ἱστοριῶν), que és una història dels filòsofs.[2]
El seu pensament està influït per Aristòtil,[3] però només es poden determinar parcialment les seves opinions a través dels comentaris de crítics posteriors com Alexandre d'Afrodísies i Simplici, ja que moltes de les seves obres s'han perdut. Considerava que el moviment era el principi de tot, entès com a canvi en sentit ampli. El temps és, per a ell, els diferents moments o estats del canvi, mentre que l'espai no existeix com a principi, sinó que sorgeix d'establir la progressió dels canvis. Aquest canvi global esdevé aleshores arkhé, substituint altres elements postulats pels seus contemporanis.
També l'activitat humana s'explica en termes de moviment, i per exemple els sentiments són els moviments de l'ànima i el pensament el de la ment. Quant a l'ètica que ha de regir aquest moviment o activitat, l'objectiu és assolir la felicitat mitjançant l'amistat i la virtut. La virtut es basa sobretot a no fer mal a ningú, incloses les altres criatures (certs textos apareixen com el precedent del vegetarianisme).[2]
Teofrast va ser un escriptor prolífic. Diògenes Laerci indica els títols de 229 obres seves.[5] [6]
Una llista de les seves obres és la següent:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.