![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Theodor_Reding_von_Biberegg.jpg/640px-Theodor_Reding_von_Biberegg.jpg&w=640&q=50)
Teodoro Reding
Militar espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwyz, Suïssa, 3 de juliol de 1755 - Tarragona, 10 d'abril de 1809) fou un general espanyol d'origen suís, que lluità pel rei borbó Ferran VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.
![]() ![]() | |||||
Nom original | (de) Theodor von Reding ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | (de) Theodor Reding von Biberegg ![]() 5 juliol 1755 ![]() Schwyz ![]() | ||||
Mort | 23 abril 1809 ![]() Tarragona ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupació | militar ![]() | ||||
Carrera militar | |||||
Lleialtat | Monarquia Absoluta Borbònica ![]() | ||||
Rang militar | general ![]() | ||||
Conflicte | Guerra del Francès i Guerres Napoleòniques ![]() | ||||
Família | |||||
Germans | Alois von Reding ![]() |
Fill del cap superior militar del petit cantó de Schwitz, amb 14 anys va entrar al servei d'Espanya com a cadet al regiment del seu oncle (Suís de Reding, número 3) i va fer carrera militar servint als reis Carles III i Carles IV. Anys més tard, en esclatar la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general per la Junta Central; va combatre en la batalla de Bailén (1808), directament a les ordres del general Francisco Javier Castaños, on va ser el veritable artífex de la victòria espanyola, en interposar-se entre les tropes dels generals Dupont i Vedel.[1]
Destinat posteriorment a Catalunya, va patir alguns revessos abans de finalitzar l'any 1808: en la batalla de Llinars i en la de Molins de Rei. Va intentar reorganitzar les seves forces en assumir el comandament suprem, substituint el general Vives, i va aconseguir disposar d'uns 30.000 homes, però va ser derrotat per Laurent Gouvion Saint-Cyr a la batalla de Valls, el mes de febrer. Reding va resultar greument ferit i va ser dut a Tarragona, on va morir dos mesos després. Fou enterrat en la catedral, però a la fi de segle les seves restes van ser traslladades a un panteó del cementiri.
Té un carrer amb el seu nom a Tarragona.