Telèfon intel·ligent
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un telèfon intel·ligent (en anglès smartphone) és un ordinador de butxaca amb capacitats de telèfon mòbil que té un sistema operatiu capaç d'instal·lar aplicacions mòbils.[1] Dit amb altres paraules, és un dispositiu mòbil que combina les funcions d'informàtica mòbil i mòbil en una sola unitat. Això li permet de tenir múltiples funcions: accés a Internet, agenda electrònica, gestió del correu electrònic, videojocs, xarxes socials, etc.
Es distingeixen dels telèfons característics tradicionals per les seves capacitats de maquinari més fortes i els seus amplis sistemes operatius mòbils, que faciliten un programari més ampli, Internet (inclosa la navegació web a través de banda ampla mòbil) i la funcionalitat multimèdia (incloent música, vídeo, càmeres i jocs), al costat de funcions bàsiques del telèfon, com ara trucades de veu i missatges de text (SMS).
Els telèfons intel·ligents solen contenir diversos xips de circuits integrats (IC) i de metall-òxid-semiconductor (MOS) alhora que inclouen diversos sensors que es poden aprofitar mitjançant el seu programari (com ara un magnetòmetre, sensors de proximitat, baròmetre, giroscopi o acceleròmetre) i suports de comunicació sense fils (com Bluetooth, Wi-Fi o navegació per satèl·lit).
Els primers telèfons intel·ligents es comercialitzaven principalment cap al mercat empresarial,[2] intentant unir la funcionalitat dels dispositius PDA (Assistent digital personal autònom) amb suport per a la telefonia. Aquests estaven limitats per la seva forma voluminosa, la curta durada de la bateria, les xarxes cel·lulars analògiques lentes i la immaduresa dels serveis de dades sense fils. Aquests problemes es van resoldre amb l'escala exponencial i la miniaturització dels transistors MOS fins a nivells sub-micronics (llei de Moore), la bateria de ions de liti millorada i xarxes de dades mòbils digitals més ràpides (Llei d’Edholm) i plataformes de programari més madures que permetien que els ecosistemes de dispositius mòbils es desenvolupessin independentment dels proveïdors de dades.
La millora del maquinari i la comunicació sense fils més ràpida (a causa d’estàndards com el LTE) han afavorit el creixement de la indústria dels telèfons intel·ligents. El tercer trimestre del 2012, mil milions de telèfons intel·ligents s’utilitzaven a tot el món.[3] Les vendes mundials de telèfons intel·ligents van superar les xifres de vendes dels telèfons amb funcions a principis de 2013.[4]