From Wikipedia, the free encyclopedia
El telescopi de Newton és un tipus de telescopi reflector inventat pel científic britànic Isaac Newton (1642–1727), usant un mirall primari còncau i un mirall secundari al pla diagonal. El telescopi de Newton fou acabat el 1668 i és el més antic dels telescopi refractors funcionals conegut.[1] El disseny senzill del telescopi de Newton el feu molt popular entre els fabricants de telescopis aficionats.[2]
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Epònim | Isaac Newton  | ||
Aquest dispositiu presenta un objectiu reflector » (que reflecteix la llum) a diferència del telescopi refractor (la llum travessa les parts òptiques i la refracta).
El telescopi està compost d'un mirall primari o objectiu, de forma teòricament paraboloide (en la pràctica esfèrica) i d'un mirall més petit anomenat « secundari » pla. El primer mirall permet recollir la llum provinent de la regió del cel, el segon permet desviar-la fora de l'eix òptic de manera perpendicular.
El primer mirall es caracteritza per:
D'aquesta manera es pot determinar la relació F/D (focal sobre el diàmetre) que dona una indicació sobre les produccions fotogràfiques de l'aparell però alhora de la facilitat de la posada a punt.
Una relació F/D de 10 és per una utilització més aviat planetària (objectes brillants però petits) mentre que una relació F/D de 3-4 es dedica a objectes de l'espai profund.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
