Tarota
instrument de vent / From Wikipedia, the free encyclopedia
La tarota és un instrument de vent de la família dels oboès format per un tub de fusta de perforació cònica, una transició metàl·lica (el tudell) i una llengüeta (inxa) de doble canya. La llargada del tub és d'uns seixanta centímetres, d'una, dues o tres peces, i en la seva versió més primitiva (tarota seca), aquest consta de sis forats a la part davantera i un a la part posterior (per bé que en algunes construccions el forat posterior és inexistent) on el músic col·loca els dits per a executar la melodia.[1]
Dades ràpides Tipus, Classificació Hornbostel-Sachs ...
![]() | |
Tipus | instrument de vent de fusta ![]() |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 422.112 ![]() |
Tanca