![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Tambo_Machay.jpg/640px-Tambo_Machay.jpg&w=640&q=50)
Tambo
infraestructura inca / From Wikipedia, the free encyclopedia
La civilització de l'Imperi Inca anomenava tambo (del quítxua: tanpu, «magatzem») tant als albergs com als magatzems que es repartien al llarg dels camins inques cada 20 o 30 quilòmetres (una jornada de camí a peu).
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Tambo_Machay.jpg/320px-Tambo_Machay.jpg)
La seva funció principal era albergar als chasquis (missatgers) i als representants dels governadors, que recorrien aquests camins de cap a cap mitjançant una xarxa única de camins. A més de servir de refugi als viatgers i als comerciants, se sap que els tambos també eren centres d'emmagatzematge d'aliments, llana, llenya o altres materials bàsics per a la supervivència. D'aquesta manera, en èpoques de penúries climàtiques o desastres naturals, els tambos alimentaven i proveïen d'alguns materials als llogarets més propers.
Com l'agricultura era la principal font d'alimentació dels inques, l'administració de l'Imperi Inca va establir aquests llocs com a rebost on es podia guardar aliments per a casos d'emergència, assegurant així el benestar de la població.[1][2]