![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/%25D0%259B%25D1%2583%25D0%25B6%25D0%25B8%25D1%2586%25D0%25BA%25D0%25B8%25D0%25B5_%25D1%2581%25D0%25B5%25D1%2580%25D0%25B1%25D1%258B_%25D0%25BD%25D0%25B0_%25D0%25BA%25D0%25B0%25D1%2580%25D1%2582%25D0%25B5_%25D0%2593%25D0%25B5%25D1%2580%25D0%25BC%25D0%25B0%25D0%25BD%25D0%25B8%25D0%25B8.svg/langca-640px-%25D0%259B%25D1%2583%25D0%25B6%25D0%25B8%25D1%2586%25D0%25BA%25D0%25B8%25D0%25B5_%25D1%2581%25D0%25B5%25D1%2580%25D0%25B1%25D1%258B_%25D0%25BD%25D0%25B0_%25D0%25BA%25D0%25B0%25D1%2580%25D1%2582%25D0%25B5_%25D0%2593%25D0%25B5%25D1%2580%25D0%25BC%25D0%25B0%25D0%25BD%25D0%25B8%25D0%25B8.svg.png&w=640&q=50)
Sòrab
llengua eslava / From Wikipedia, the free encyclopedia
El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.[1]
![]() |
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu la gent, vegeu «sòrabs». |
Serbšćina | |
---|---|
![]() ![]() | |
Altres noms | lusacià, wend |
Tipus | llengua, llengua viva i família lingüística ![]() |
Ús | |
Parlants | ~50.000 |
Parlants nadius | 60.000 ![]() |
Autòcton de | Lusàcia |
Estat | Alemanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí ![]() |
Estudiat per | estudis sòrabs ![]() |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill ![]() |
Codis | |
ISO 639-2 | wen ![]() |
ISO 639-5 | wen ![]() |
Glottolog | sorb1249 ![]() |
UNESCO | 384 ![]() |
IETF | wen ![]() |
També anomenada lusacià i wend; en alemany Sorbisch o Wendisch; en sòrab: serbska rěč, serbšćina. Es parla a Lusàcia, Lausitz en alemany, Łužica en alt sòrab i Łužyca en baix sòrab.
Els sòrabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt sòrab) o Serby (baix sòrab), a les seves terres Serby, i l'adjectiu corresponent és serbski. Aquestes formes són anàlogues a les sèrbies Srbi, Srbija i srpski; és a dir, ambdós pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslovè, no hi ha diferència entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lužicki Srbi («serbis lusacians»).[2]
El sòrab guarda una notable similitud amb el txec i l'eslovac, també pertanyents al grup occidental de les llengües eslaves.