La síndrome de la cara buida consisteix a la por o ansietat que produeix en algunes persones la retirada de la mascareta quirúrgica usada per motius mèdics,[1] rebutjant a treure-se-la per salut o estètica.[2] El terme fou popularitzat l'any 2020 pel psicòleg José Antonio Galiani el qual destacava com la mascareta quirúrgica havia servit durant la pandèmia de COVID-19 per a ocultar trets facials rellevants sobretot els que permeten identificar emocions, i, per tant, havien permès un distanciament respecte a l'estat emocional d'altres persones.[3]
| Tipus | trastorn mental  |
|---|---|
| Especialitat | ansietat |
| Patogènesi | |
| Causat per | màscara quirúrgica |
Aquesta síndrome no és una malaltia mental ni un trastorn, a més de no estar tipificada als manuals de diagnòstic. Sorgeix amb la desaparició d'obligatorietat de portar mascaretes durant la pandèmia de Covid19.[4] Moltes persones se sentiran menys protegides davant de la malaltia i desenvoluparan un profund malestar en veure que altres ciutadans no la porten.[5]
Hi ha tres característiques que són les més freqüents per reconèixer la síndrome de la cara buida:[6][7]
- Por a contagiar o ser contagiat.
- La sensació d'inseguretat a no portar la màscara i mostrar de nou els trets facials.
- Sentir-se incòmode si s'interactua amb algú que no la porta.
El tractament de cura variarà segons les causes, si s'ha d'afrontar un perfil de por extrema al contagi o si s'ha de treballar una por a l'exposició pública, una baixa autoestima o un mal concepte de si mateixa.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
