Síkinos

Síkinos o Sícinos^[1] (en grec: Σίκινος; en italià: Sicandro) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades, situada entre Folegandros i Ios. Té una superfície d'uns 41 km², i una població de poc més de 100 habitants.

Síkinos

Tipus	illa
Localització
36° 41′ N, 25° 07′ E
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	administració descentralitzada de l'Egeu
Regió	Egeu Meridional
Unitat perifèrica	Thira Regional Unit (en)
Municipi	Sikinos Municipality (en)
Població humana
Població	184 (2011) (4,42 hab./km²)
Geografia
Part de	Cíclades
Superfície	41,676 km²
Banyat per	mar Egea
Altitud	552 m
Identificador descriptiu
Codi postal	840 10
Lloc web	sikinos.gr

La capital, Kastro (Κάστρο, 'castell'), està situada al centre de l'illa, a una elevació d'uns 250 m, i a uns quatre quilòmetres del port, anomenat Aloprónia, i que solament connecta amb les illes veïnes de Folegandros, Ios i Santorí.

A l'antiguitat, els pobladors de Sícinos eren grecs jonis. Segons el mite, transmès per Estèfan de Bizanci i Plini el Vell, el nom de l'illa provenia de l'heroi Sícinos, fill de Toant i de la nimfa Ènoe, i suposadament substituí l'anterior, Ènoe ('illa del vi'), pel conreu de la vinya que hi havia. Durant les guerres Mèdiques, com moltes altres illes, es va sotmetre a Xerxes, però després de la guerra va formar part de la confederació atenesa, ingressant d'aquesta manera a la lliga de Delos.^[2] Sícinos constituïa una polis, amb centre urbà al sud-oest de l'illa, a l'indret d'Agia Marina,^[3] on es conserven restes de l'antiga ciutat dalt d'un turó, i també d'un temple dedicat a l'Apol·lo Pític, que va ser convertit en església cristiana.^[2]

Referències

1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1516. ISBN 9788441224223.
2. Smith, William (ed.). «Sicinos». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 14 gener 2023].
3. Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 772.