Sàyyid
títol honorífic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sàyyid (àrab: سيد, sayyid; en plural سادة, sāda) és un mot àrab que literalment significa ‘senyor’. En el món àrab es fa servir amb una connotació de respecte referint-se a les persones importants, com al Magrib, on se'ls diu sidi (una contracció de sayyidi, que vol dir ‘el meu senyor, senyor meu, monsenyor’).[1] N'és un altre exemple el sobrenom de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, un famós cavaller castellà del segle xi; el seu sobrenom deriva d'as-sàyyid, que vol dir ‘el senyor’.
Aquest article tracta sobre títol àrab. Si cerqueu per la dinastia Sayyid del sultanat de Delhi, vegeu «dinastia dels Sayyids». |
Originàriament sàyyid era un títol honorífic atorgat als descendents del profeta Mahoma a través dels seus nets, al-Hàssan ibn Alí i al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, que eren els fills de la filla del profeta Fàtima az-Zahrà i del seu gendre Alí ibn Abi-Tàlib. De fet, al-Hàssan i al-Hussayn són coneguts com as-Sayyidan (àrab: السَّيِّدانِ, as-Sayyidān, ‘els dos Sàyyids’).
Les filles dels sàyyids reben els noms de sàyyida, alawiyya o xarifa.[cal citació] Els fills d'una mare sàyyida però de pare no sàyyid no poden atribuir-se el títol de sàyyid, no obstant això, poden apel·lar a l'ascendència materna i se'ls anomena mirzà. No obstant això, els sàyyids sunnites proclamen la seva ascendència materna a través del nom de xa.[cal citació]
Alguns musulmans també fan servir la paraula sàyyid per designar tots els descendents d'Abu-Tàlib, oncle de Mahoma, no només a partir d'Alí ibn Abi-Tàlib, sinó també a través dels seus altres fills: Jàfar, Aqil i Tàlib.[cal citació]
Els sàyyids són àrabs i, per tant, els sàyyids d'Àsia són, encara que remotament, d'origen àrab.
En tant que descendents, en darrer terme, d'Abu-Tàlib ibn Abd-al-Múttalib, els sàyyids són una branca de la tribu Banu Hàixim, un clan de la tribu de Quraix, tribu que té el seu origen a Adnan, un llinatge que es remunta al profeta Ismael, el fill del profeta Abraham.[cal citació]
Els alides fan servir la paraula seyyid, adaptació turca del mot àrab, com a menció honorifica abans dels noms dels seus sants.[cal citació]
As-sàyyid es fa servir també com a títol o com a forma per adreçar-se a un príncep o superior al Sultanat d'Oman.[cal citació]
Sàyyid també s'empra com a epítets del profeta Jesús, anomenat as-Sàyyid al-Massih, ‘el Senyor Messies’ (àrab: السَّيِّدُ الْمَسيحُ, as-Sayyid al-Masīḥ), i de la Verge Maria, as-Sàyyida al-Udhrà, ‘la Senyora Verge’ (àrab: السَّيِّدَةُ العَذْراءُ, as-Sayyida al-ʿUḏrāʾ).