compost químic From Wikipedia, the free encyclopedia
L'estruvita[2] o struvita[3] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de l'estruvita.[4] Va ser descoberta l'any 1846 prop d'Hamburg (Alemanya). Rep el seu nom del diplomàtic rus Heinrich Christoph Gottfried Struve (1772-1851), cònsol a Hamburg.
Estruvita | |
---|---|
Cristalls d'estruvita | |
Fórmula química | (NH₄)Mg(PO₄)·6H₂O |
Epònim | Heinrich Christian Gottfried von Struve |
Classificació | |
Categoria | fosfats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 08.CH.40 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CH.40 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | euèdrica i en plaques |
Massa molar | 245,036 Da |
Color | incolor, groguenc, marronós |
Macles | en {001} |
Exfoliació | {100} perfecta |
Fractura | desigual |
Duresa | 1,5 a 2 |
Lluïssor | vítria o mat |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcid |
Densitat | 1,7 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,495 nβ = 1,496 nγ = 1,504 |
Birefringència | δ = 0,009 |
Angle 2V | mesurat: 37° |
Solubilitat | lleugerament soluble, es deshidrata en l'aire sec i càlid |
Altres característiques | piroelèctric i piezoelèctric |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Suv |
Referències | [1] |
L'estruvita és un fosfat hidratat d'amoni i magnesi. És isomorf amb l'estruvita-(K), l'anàleg amb potassi en lloc d'amoni. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls ehuedrals o plaques. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2, sent doncs un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estruvita pertany a «08.CH: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO4:H2O < 1:1» juntament amb els següents minerals: walentaita, anapaïta, picrofarmacolita, dittmarita, niahita, francoanellita, taranakita, schertelita, hannayita, estruvita-(K), hazenita, rimkorolgita, bakhchisaraitsevita, fahleita, smolyaninovita, barahonaita-(Al) i barahonaita-(Fe).
Es va trobar per primera vegada a Hamburg, a la terra de torba barrejada amb fems de bestiar boví, on es forma com a producte de la putrefacció de matèria orgànica per l'acció bacteriana. Típicament formada a partir del guano d'au o de ratpenat a l'interior de coves o dipòsits de superfície. Sol trobar-se associada a altres minerals com: newberyita, hannayita, brushita o stercorita.
S'ha trobat com constituent dels càlculs del ronyó humà i de la bufeta urinària, en aparells urinaris alcalinitzats i infectats per bacteris.
El grup de l'estruvita està format per tres fosfats amb magnesi.[4]
Espècie | Fórmula |
---|---|
Hazenita | KNaMg₂(PO₄)₂·14H₂O |
Estruvita | (NH₄)Mg(PO₄)·6H₂O |
Estruvita-(K) | KMg(PO₄)·6H₂O |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.