![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Immovable_ladder_on_ledge_over_entrance_to_Church_of_the_Holy_Sepulchre.jpg/640px-Immovable_ladder_on_ledge_over_entrance_to_Church_of_the_Holy_Sepulchre.jpg&w=640&q=50)
Statu Quo (llocs sants)
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Statu Quo (àrab: الوضع الراهن, al-Waḍʿ ar-Rāhin; hebreu: סטטוס קוו) és un acord entre les comunitats religioses pel que fa a nou llocs religiosos compartits a Jerusalem i Betlem.[1] Altres Llocs Sants d'Israel i Palestina no es van considerar subjectes a l'Statu Quo, perquè les autoritats d'una religió o comunitat dins d'una religió estan en possessió reconeguda o efectiva.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Immovable_ladder_on_ledge_over_entrance_to_Church_of_the_Holy_Sepulchre.jpg/320px-Immovable_ladder_on_ledge_over_entrance_to_Church_of_the_Holy_Sepulchre.jpg)
L'statu quo es derivava d'un firman (decret) del sultà otomà Osman III el 1757[3] que preservava la divisió de la propietat i les responsabilitats de diversos llocs sagrats cristians. Altres firmans emesos el 1852 i 1853 afirmaven que no es podien fer canvis sense el consens de les sis comunitats cristianes; [lower-alpha 1][4][5] aquests firmans van rebre el reconeixement internacional a l'article 9 del Tractat de París (1856).[6] El terme «statu quo» es va utilitzar per primera vegada en relació amb els Llocs Sants en el Tractat de Berlín (1878).[6]
El document de 1929 preparat pel britànic LGA Cust, The Status Quo in the Holy Places (‘L'statu quo als llocs sants’), es va convertir en el text estàndard sobre el tema,[7] i els detalls es van formalitzar encara més a la Comissió de Conciliació de les Nacions Unides de 1949, després de la guerra de Palestina de 1947-1949.