La spionkopita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta l'any 1978 al rierol Spionkop (Alberta, Canadà), indret del qual n'agafa el nom.
 Spionkopita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu39S28 |
| Epònim | Yarrow Creek-Spionkop Creek deposit (en)   |
| Localitat tipus | rierol Spionkop, dipòsit Yarrow Creek-Spionkop Creek, Alberta, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CA.05c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CA.05c |
| Dana | 2.4.7.7 |
| Heys | 3.1.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 22,96Å; c = 41,42Å; |
| Color | blau |
| Exfoliació | {0001} |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | Fe, Zn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1978-023 |
| Símbol | Spi |
| Referències | [1][2] |
La spionkopita és un sulfur de coure de fórmula química Cu39S28. Cristal·litza en el sistema trigonal. És de color blau i la seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5 a 3. És molt semblant i està estretament relacionat amb la yarrowita (Cu9S₈), al costat de la qual es va descobrir.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la spionkopita pertany a «02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu» juntament amb els següents minerals: covel·lita, klockmannita, yarrowita, nukundamita i calvertita.
La spionkopita ha estat trobada en diferents ambients de formació: com a substituts laminars productes de la meteorització d'anilita i djurleïta en dipòsits de coure vermells estratolligats al rierol Spionkop (Canadà) i en un dipòsit de magnetita-cromita en el si d'un dipòsit de serpentina a Erètria (Grècia).[2] A més d'aquests dos indrets també s'ha trobat spionkopita a Ontario, Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, els Estats Units, Indonèsia, l'Iran, Irlanda, Itàlia, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, Suècia, Suïssa i la Xina. A Catalunya se n'ha trobat a Castell-estaó (La Torre de Cabdella, Lleida).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: anilita, djurleïta, yarrowita, tennantita (rierol Spionkop, Canadà) i geerita, calcopirita, pentlandita cobàltica, magnetita, cromita, andradita, clorita i diòpsid (Erètria, Grècia).[2]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
