Spasell
From Wikipedia, the free encyclopedia
El spasell és un dialecte,[lower-alpha 1] o millor dit, un codi d'argot, del llombard occidental. Va ser parlat pels habitants de Vallassina quan sortien de la vall per fer negocis i no volien que la resta de la gent els entengués.[2]
Tipus | slang |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Es caracteritza per paraules codificades, definides segons una convenció, basades en característiques de cada cosa o en onomatopeies; altres paraules té un origen desconegut, segons va notar Carlo Mazza, vicari d'Asso, en el seu llibre Memorie storiche della Vallassina de 1796. Segons l'autor, es van anar creant nombrosos argots ja que amb el temps era impossible evitar que s'acabessin intrduint en l'idioma, reduint així les diferències entre l'idioma "oficial" i l'idioma "secret". A part d'un seguit de termes, el vicari va proposar, com a exemple, la traducció del parenostre a aquesta llengua, evidenciant que és també totalment incomprensible també pels parlants del llombard insúbric. Hi ha diversos argots similars o idèntics en diferents localitat d'Insúbria, com Valtellina o Milà. Algunes paraules del spasell han estat absorbides per lal llengua comú, per exemple lòfi (en spasell loffi, que significa "dolent"), usat en en brianzó del nord per indicar a una persona de qui es desconeix el nom, o scabbi, utilitzat també per Carlo Porta en el poema Brindes de Meneghin a l'Ostaria per referir-se al vi, com a alternativa a vin.