Sorocaba

Sorocaba és un municipi brasiler de l'estat de São Paulo.^[1] És el quart municipi més poblat de l'interior de São Paulo precedida per Campinas, São José dos Campos i Ribeirão Preto) amb una població de 723.574 habitants segons dades de 2022, per al qual cosa és capital regional.^[2]

Sorocaba

Tipus	municipi del Brasil i gran ciutat
Localització
23° 30′ 07″ S, 47° 27′ 28″ O
Estat	Brasil
Unitat Federativa	São Paulo
Població humana
Població	723.574 (2022) (1.606,59 hab./km²)
Geografia
Superfície	450,38 km²
Altitud	601 m
Limita amb	Araçoiaba da Serra Iperó Itu Porto Feliz Alumínio Votorantim Mairinque Salto de Pirapora
Creació	1654
Organització política
Òrgan legislatiu	municipal chamber of Sorocaba (en) Circumscripció: 0, (Escó: 20)
Identificador descriptiu
Codi postal	18000-00
Fus horari	UTC−03:00
Prefix telefònic	15
Codi de municipi del Brasil	3552205
Altres
Agermanament amb	Belém Chichester Anyang (en) Wuxi Nanchang Xaar del Nègueb
Lloc web	sorocaba.sp.gov.br

En proporció a la població, el comtat és el menys violent interior de São Paulo, a causa de la gran actuació de la Policia Militar, Civil i Municipal, principalment entre els anys 2000 i 2002, que va lluitar intensament contra la violència, el treball infantil i el tràfic de drogues.^[3]

Al llarg dels últims dotze anys, la ciutat ha travessat diversos projectes d'urbanització, i avui en dia és una de les deu ciutats més boniques de l'estat de São Paulo. Sorocaba ha rebut la urbanització de carrers i avingudes, la preparació per al trànsit que rep cada dia, principalment dels vehicles en altres ciutats. La ciutat s'està convertint en un centre industrial de l'estat de São Paulo.

Se la considera una de les més importants colònies espanyoles al Brasil.^[4]

Referències

1. «Sorocaba». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2023].
2. «Sorocaba» (en portuguès). Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística. [Consulta: 9 juliol 2023].
3. Alves, Jaime Amparo «On Mules and Bodies: Black Captivities in the Brazilian Racial Democracy» (en anglès). Critical Sociology, 42, 2, 3-2016, pàg. 229–248. DOI: 10.1177/0896920514536590. ISSN: 0896-9205.
4. Gambi Giménez, Esther «La guerra en la distancia: republicanos y franquistas en Brasil (1936-1939)». Studia historica. Historia contemporánea, 24, 2006, pàg. 133–151. ISSN: 0213-2087.