Soninke

La llengua soninké és una llengua mandé parlada pel poble dels soninkés de l'Àfrica occidental. També anomenada serahulle o sarakhollé pels seus veïns mandingues, són un grup ètnic que viu en grups dispersos entre el Senegal, Mauritània i Mali, així com a l'est de Gàmbia i l'Alta Casamance, al Senegal. Segons Ethnologue era parlada per 2.114.000 persones en 2009.

Soninke

Sooninkanxanne
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	2.114.000 (2009)[1]
Parlants nadius	1.096.795
Autòcton de	Regió de Kayes, Regió de Koulikoro, regió de Ségou, Gorgol, Dakhlet Nouadhibou, Guidimakha, Kolda, Matam (en) , Tambacounda i Bamako
Estat	1.569.000[2] Mali 334.000 Senegal 215.000 Mauritània 204.000 Gàmbia 181.000 Costa d'Ivori 5.600 Guinea Bissau
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües mandé
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	snk
ISO 639-3	snk
Glottolog	soni1259
Ethnologue	snk
IETF	snk

Localització

• A Burkina Fasso: Viuen principalment en el sud-oest del país al llarg de les fronteres de Mali i Costa d'Ivori, als voltants de Nouna i Dédougou, províncies de Kossi i Mouhoun.
• A Costa d'Ivori. Viuen principalment al llarg de la frontera amb Mali i Burkina Fasso.
• A Mali: Viuen principalment al llarg del riu de Senegal, a la zona fronterera amb Senegal, sent les poblacions amb més soninké les de Kayes, Yelimane, Nioro, Nara, Banamba i Yélémané.
• A Mauritània: Viuen al llarg de la frontera del sud-oest, a la regió de Chamama
• A Senegal: Principalment en el nord i sud de Bakel, al llarg del riu Senegal, sent les poblacions amb més soninkés les de Bakel, Ouaoundé, Moudéri, Yaféra, Jara i Gajaga.

Gramàtica

El soninké exhibeix els característiques típiques de les llengües mande, escassa morfologia verbal, morfologia nominal reduïda, caràcter altament aïllant. El nom no distingeix gènere, a diferència de la major part de llengües nigerocongoleses.

La conjugació verbal es fa principalment per mitjà de auxiliars tenint l'arrel dues formes bàsiques, una associada al aspecte perfectiu i una altra a l'imperfectiu. El temps (passat, present, futur), la polaritat i de vegades també l'aspecte, es realitza mitjançant auxiliars:

	Afirmativa	Negativa
Imperfet	(1a) A wa riini 3aPER AUX venir 'ell vé'	(1b) A nta riini 3aPER AUX venir 'ell no ve'
Perfet	(2a) A Ø ri 3aPER AUX venir.PERF. 'ell ha vingut'	(2b) A ma ri 3aPER AUX venir.PERF. 'ell no ha vingut'

Referències

1. Soninke referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
2. Parlants de soninke a Joshua Project

Bibliografia

• GRÀCIA I SOLÉ, Lluïsa; CONTRERAS, Joan Miquel. El soninke i el mandinga: estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. 2a ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2005. 163 p. (Llengua, immigració i ensenyament del català). ISBN 978-84-393-6955-4.

Enllaços externs

• Traductor idioma soninke