From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sonata per a violoncel i piano núm. 2 en fa major, Op. 99, fou composta per Johannes Brahms l'any 1886, més de vint anys després de completar la seva Sonata núm. 1.[1] Fou publicada el 1887.[2] Va ser escrita i dedicada a Robert Hausmann, que la va interpretar en l'estrena; aquest gran violoncel·lista també havia interpretat força vegades la Sonata per a violoncel núm. 1, i l'any següent estrenaria el Doble concert en la menor amb el violinista Joseph Joachim.
Consta de quatre moviments:[2]
El primer moviment, Allegro vivace, està en forma sonata; comença amb un tema fragmentat del violoncel sobre un tremolo de piano.[3]
En el segon moviment, Adagio affettuoso, la part del violoncel, inicialment, exposa el tema principal en pizzicato acompanyat d'acords per part del piano.[4] La secció central és en fa menor.[5]
El tercer moviment, Allegro passionato en fa menor, amb una secció del trio que és com una cançó, en fa major.
El quart moviment, Allegro molto és un rondó.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.