From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sonata per a piano núm. 3 en fa menor és una obra de Johannes Brahms identificada com la seva Op. 5, que va ser composta el 1853.[1] És la tercera de les seves tres sonates per a piano.
Composta a Düsseldorf, marca el final del seu cicle de tres sonates. Presentada a Robert Schumann el novembre d'aquest any, va ser l'última obra que Brahms li va presentar per a saber la seva opinió. Brahms tenia amb prou feines 20 anys quan la va compondre. Està dedicada a la comtessa Ida von Hohenthal com a agraïment per haver donat el lloc de professor de música dels seus fills al seu germà, Fritz Brahms.
Quan va escriure aquesta sonata per a piano, el gènere estava vist per molts com una cosa antiquada. Brahms, enamorat de l'estil de Beethoven, integra en aquesta sonata una combinació magistral de l'esperit romàntic lliure i l'estricta arquitectura clàssica. Com una prova de l'afinitat de Brahms amb Beethoven, la Sonata per a piano núm. 3 inclou de forma recognoscible l'esperit de la Cinquena Simfonia de Beethoven.
L'execució de l'obra dura uns 40 minuts.
La sonata és més gran que les dues anteriors, ja que es compon de cinc moviments, a diferència dels quatre tradicionals.
El cinquè i últim moviment és un rondó. Explora diverses idees que s'entrellacen en un entorn virtuós i triomfal. Destaca que la primera presentació del tema rondó comença amb un criptograma musical que representa un lema musical personal del seu amic de sempre, Joseph Joachim, el tema F-A-E, que significa Frei aber einsam (lliure però solitari).[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
