Son (Alt Àneu)
poble de l'Alt Àneu / From Wikipedia, the free encyclopedia
Son, antigament anomenat Son del Pi, és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.
Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Son (antic municipi). |
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Estat | Espanya | |||
| ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| ||||
Província | província de Lleida | |||
| ||||
Comarca | Pallars Sobirà | |||
| ||||
Municipi | Alt Àneu | |||
Població humana | ||||
Població | 48 (2023) | |||
Geografia | ||||
Altitud | 1.387,8 m | |||
Dades històriques | ||||
Festa patronal | Primer cap de setmana d'agost | |||
Codi INE | 25024000600 | |||
Codi IDESCAT | 2502410006900 | |||
Està situat en un altiplà a l'esquerra del Riu de Son, prop de la confluència entre la vall de la Noguera Pallaresa i la de la Bonaigua, a 1.387,8 metres d'altitud.
La població de Son és esmentada en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. La localitat la tornem a trobar esmentada l'any 1076, juntament amb l'església de Sancti Iusti.
Son tingué ajuntament propi fins al 1970, data en la qual s'uní amb València d'Àneu, Sorpe i Isil per crear el municipi d'Alt Àneu.
Aquesta població conserva un important patrimoni arquitectònic que destaca sobretot per l'església romànica de Sant Just i Sant Pastor. És una gran edificació dels segles xi i xii, molt modificada, que conserva un imponent campanar de torre quadrada amb decoració llombarda. Al seu interior conserva, entre diversos objectes litúrgics de pedra d'època romànica, un retaule del segle XV de l'escola de Pere Espallargues. Cal destacar el comunidor que fa les funcions de torre del rellotge.[1]
S'ha d'esmentar també l'església de Sant Pere de l'Abadia, de grans dimensions i construïda al segle xii, que si bé fou molt desfigurada per la seva adaptació com a rectoria encara se'n reconeix externament les formes d'església.
Finalment, Son tenia una tercera església romànica, la Mare de Déu de Bellero, que s'ensulsià als anys 50 del segle xx.
Des del 2002, hi ha el Centre de Desenvolupament Sostenible dels Pirineus de les Planes de Son, una mica més amunt del poble, que és un centre d'educació ambiental de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Més amunt encara hi ha el Refugi del Pla de la Font, a 2050 metres d'altitud i prop del Coll de Fogueruix.