From Wikipedia, the free encyclopedia
La Societat Geogràfica Russa (en rus: Ру́сское географи́ческое о́бщество «РГО») (RGO) és una societat d'ensenyament amb la seu a Sant Petersburg, Rússia. Promou l'exploració i la geografia amb programes de recerca científica que inclou l'oceanografia i l'etnografia.
(uk) Всесоюзне географічне товариство  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | societat geogràfica organització no governamental | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 agost 1845 (Julià) | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Unió Geogràfica Internacional (1956–) | ||||
| Membres | 1.446 (1917) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Serguei Xoigú (2009–) | ||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | rgo.ru | ||||
     
| |||||
Aquesta societat va ser fundada el 6 d'agost de 1845 a Sant Petersburg. Amb anterioritat a la Revolució Russa de 1917, rebia el nom de Societat Geogràfica Imperial Russa.
Els membres fundadors de la Societat Geogràfica Imperial Russa incloïen:[1]
Els presidents oficials van ser el Gran Duc Constantí De Rússia el 1845-92 i el Gran Duc Nicolau Mikhàïlovitx de Rússia el 1892-1917, però en la pràctica estava dirigida pels Vice-Presidents: Fyodor Litke (1845–50, 1855–57), Mikhail Muravyov (1850–57), Pyotr Semyonov-Tyan-Shansky (1873–1914), i Yuly Shokalsky (1914–31).
Es van fundar societats filials al Caucas (1850), Irkutsk (1851), Vilnius (1867), Orenburg (1868), Kíev (1873), Omsk (1877), i altres ciutats.
Aquesta societat va organitzar les expedicions de Richard Maack, Pyotr Kropotkin, Semyonov-Tyan-Shansky, Nikolai Przhevalsky, Nikolai Miklukho-Maklai, Pyotr Kozlov, Vladimir Obruchev, i Lev Berg. Va ajudar a muntar la primera estació polar de Rússia i va ser la primera a publicar estudis detallats del folklore rus i ucraïnès.
Aquesta societat va explorar el nor dels Urals el 1847-50, el riu Amur en 1854-63, de les grans extensions de Kashgaria, Jungària, i Mongòlia des de la dècada de 1870.
L'any 1917 la RGO estava composta d'11 subdivisions i de 1.000 membres.
Aquesta societat va canviar el seu nom pel de Societat Geogràfica de l'Estat el 1926 i pel de Societat geogràfica de l'URSS el 1938. Després de Shokalsky els seus presidents van ser el genetista Nikolai Vavílov (1931–40), el zoòleg Lev Berg (1940–1950), el parasitòleg Evgeny Pavlovsky (1952–64), el glaciòleg Stanislav Kalesnik (1964–77) i l'explorador polar Aleksei Treshnikov (1977–91).[2] cap a 1970, havia publicat més de 2.000 volums de geografia, inclosos els anuaris Zapiski (des de 1846) i Izvestiya (des de 1865).
Aquesta societat va reprendre el seu nom original després de la dissolució de la Unió soviètica el 1991.
El setembre de 2010, Albert II, Príncep de Mònaco va ser fet membre honorari d'aquesta societat.
Des de 2002 aquesta societat patrocina una base anual sobre el gel a l'àrtic, Camp Barneo.[3]
El 2012 dirigida pel membre de la societat, Semyon Grigoriev, la RGO va patrocinar l'expedició, que va descobrir a una illa siberiana les restes relativament ben conservades d'un mamut cosa que va permetre descodificar el seu ADN i hipotèticament, fer-ne la clonació.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
