From Wikipedia, the free encyclopedia
Sobre la seva casa (en llatí: De domo sua ad pontifices)[1] és un dels discursos que l'escriptor i polític romà Ciceró va pronunciar davant els pontífexs[2] el 30 de setembre de l'any 57 aC, quan va tornar de l'exili, per poder reconstruir i reocupar la seua casa, que Clodi, el seu rival polític, havia destruït per a continuació consagrar el lloc i erigir-hi un monument a la Llibertat. Aquest discurs, juntament amb el Cum setatui gratias egit i el Cum populo gratias egit, també pronunciats l'any 57 aC, són fruits de les dificultats d'assegurar-se una compensació pels danys soferts.
(la) De domo sua | |
---|---|
Inici del discurs Sobre la seva casa | |
Tipus | discurs i obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Ciceró |
Llengua | llatí clàssic |
Publicació | 57 aC |
La frase 'pro domo sua és una locució llatina del discurs de Ciceró que traduïda literalment significa "Ciceró a favor de casa seva". Es deriva del títol d'un discurs pronunciat per Marc Tul·li Ciceró contra Publi Clodi Pulcre. En aquesta frase, De domo sua ad pontifices (A casa, al Col·legi Pontifici 57 aC), Ciceró demana recuperar la zona i els fons per reconstruir la seva casa, confiscada durant l'exili i amb algunes de les propietats del Palau consagrat a la deessa Libertas; declara aquesta consagració no vàlids per obtenir la restitució. El terme es fa servir quan una persona defensa ferventment una causa per interès propi, o que s'enalteix a defensar el seu cas.[3]
« | el primer que caldrà fer si ens volem aproximar al Víctor Balaguer polític, literat i figura pública, si volem fer-lo més visible i entenedor, haurà de ser ‘desconstruït’ la presentació que ell mateix va fer de la seva trajectòria, pro domo sua | » |
— Fradera, Josep M.[4] via[5] |
Clodi, membre del partit popular i posteriorment tribú de la plebs elegit a l'octubre del 59, va anunciar el febrer de l'any 58 un projecte de llei, la lex Clodia de capite civis Romani, que prescrivia l'exili i la confiscació de béns a aquells que haguessin condemnat a mort un ciutadà romà sense judici previ. Ciceró, com va ser el responsable de la mort dels còmplices de Catilina el dia 5 de desembre del 63, va acudir al cònsol Pisó i a Pompeu per evitar el compliment de la llei. Veient que no aconseguia convèncer-los, va partir de Roma la nit del 19 al 20 de març, la nit abans que els comicis que havien d'aprovar la llei es reunissin, a Tessalònica i a Dirràquium. Aleshores, Clodi va proposar la lex Clodia de exilio Ciceronis,[6][7] en la qual s'establia contra Ciceró l'aquae et ignis interdictio, és a dir la "prohibició d'aigua i foc".[8]
Durant el temps que Ciceró va ser a l'exili, les seues propietats van ser saquejades i incendiades. Clodi es va apropiar la casa del Palatí,[9][10] i el cònsol Gabini va saquejar la vil·la de Túscul. Però en retornar Ciceró, els seus béns van ser restablerts, gràcies als comicis centuriats que van votar el 4 d'agost a favor i van actual tal com prescrivia la llei de Publi Corneli Lèntul, la lex Cornelia.[11]
Ciceró rebutja el procés que li havia conduït al desterrament, denuncia el procediment il·legal pel qual el solar on es trobava el seu habitatge havia estat consagrat com a templum i reclama la seva devolució, que finalment aconseguiria després el veredicte favorable dels pontífexs i el consegüent decret senatorial. Per jutjar aquest cas es varen reunir els pontífexs, el 30 de setembre de l'any 57, i Ciceró va defensar ell mateix la seua casa, pronunciant un discurs.[12] Posteriorment, el Senat va decretar: "Si els pontífexs descarreguessin el terreny del servei de la religió, els cònsols ordenaran estimar els danys i reconstruir tots els edificis a costa del tresor públic per lliurar-los a Ciceró".[13]
És un discurs pròpiament polític, anomenat "del retorn del desterrament" (57 aC), amb el qual ataca Clodi,.[14] Ciceró hi demostra que tenia coneixements[15] del dret romà i és clarament una font de documentació per al coneixement del dret civil i religiós romà, perquè utilitza molts arguments jurídics com referències al dret públic.
La resolució dels pontífexs, favorable a Ciceró, establia que "si aquell que deia haver consagrat el terreny (és a dir, Clodi), no havia estat encarregat d'això nominalment ni per un mandat del poble ni per un plebiscit, si no havia rebut l'ordre de fer-ho d'acord amb un mandat d'un plebiscit, sembla que es podia comprar i restituir el terreny sense trencar cap precepte religiós".[16]
Tot i la resolució, Clodi va intentar revoltar la plebs perquè defensessin per la força la seua "Llibertat". Quedava per decidir en la sessió plenària del senat l'1 d'octubre si Clodi havia actuat per interès propi[17] en contra de la llei Papíria, que "prohibia que es consagressin edificis sense el mandat de la plebs". En la sessió recolzaven el decret del Senat a favor de Ciceró. En la resolució s'establia "que el senat aprovava la restitució de la meua casa; que es contractés la reconstrucció del pòrtic de Càtul, que la decisió del senat havia de ser defensada per tots els magistrats i que, si es produïa algun acte de violència, el senat consideraria responsable a qui havia vetat el decret".[18] També es van avaluar els danys i perjudicis en dos milions de sestercis per la casa del Palatí, mig milió per la vil·la de Túscul i cent cinquanta mil per la de Fòrmies. Ciceró va fer reparar la casa de Fòrmies, reconstruir la casa del Palatí i vendre la vil·la de Túscul.
El text ens ha arribat per un bon nombre de manuscrits, dels quals el més antic i el que reprodueix amb més fidelitat el seu model és el Parisinus 7794 (P) de la segona meitat del segle ix. Va ser gràcies al monjo J. Perion (1497-1557) que va portar el còdex de Tours a París, al col·legi de Montagut. Avui en dia es conserva en la Bibliothèque Nationale (nomenada Royale l'any 1622 quan va ser portat).
El P és el còdex més important, però hi ha altres còdexs en què es va trobar el discurs De domo sua:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.