discurs de Ciceró From Wikipedia, the free encyclopedia
Sobre el comandament de Gneu Pompeu[1] (en llatí: De Imperio Gnaei Pompei o Pro Lege Manilia) és un discurs de Ciceró[2] pronunciat l'any 66 aC durant el consolat de Marc Emili Lèpid i Luci Volcaci Tul·lus.[3] El primer títol és el que donen la majoria de manuscrits i el que segueixen moltes edicions modernes però a partir del segle xv va començar a anomenar-se amb el segon títol, en les edicions modernes el seu ús s'alterna amb l'altre.[3] És el primer discurs que Ciceró pronuncià amb un contingut exclusivament polític davant dels senadors[1][4]
(la) Pro imperio Cn. Pompei (la) Pro lege Manilia (la) De imperio Cn. Pompei | |
---|---|
Tipus | discurs i obra escrita |
Fitxa | |
Autor | Ciceró |
Llengua | llatí |
Dades i xifres | |
Tema | Lex Manilia de bello Mithridatico |
En aquest discurs es defensa la llei presentada pel tribú de la plebs Gai Manili per donar el poder de l'exèrcit a Gneu Pompeu Magne durant la Quarta Guerra Mitridàtica.[3]
La llei Manília proposava conferir tots els poders militars i civils de les províncies de l'Àsia. Pompeu s'havia mostrat auster en el govern de les províncies que tenia sota el seu domini i com a general havia tingut molts èxits i triomfs entre els quals es trobava la derrota de les últimes forces pirates mentre es trobava al càrrec de l'exèrcit a Cilícia.[1][3] En només tres mesos, va aconseguir sotmetre'ls, molts d'ells van rendir-se, i en comptes de castigar-los seguint la tradició romana va tractar-los amb moderació i els va establir en ciutats despoblades.[4]
Si s'aprovava la proposta de Manili, seria la primera persona des de la fundació de Roma que acumulava tant poder, per això, molts senadors s'hi oposaven. Entre els opositors es trobaven Quint Lutaci Catul i Quint Hortenci Hòrtal, que van denunciar el perill que suposaria atorgar-li un poder il·limitat, que alhora era incompatible amb les institucions romanes.[3]
Durant les Guerres Mitridàtiques s'havia confiat la direcció de l'exèrcit romà a diversos generals i encara no havien aconseguit el triomf. Gai Manili va proposar la investidura de Pompeu a causa dels seus múltiples èxits i triomfs en altres campanyes bèl·liques.[3]
En aquell moment, Ciceró era pretor del poble romà. Des de l'inici de la seva carrera política havia anat contra l'oligarquia representada per Sul·la i les seves lleis i necessitava algú que encarnés aquests ideals per impulsar definitivament la seva carrera política cap al consolat,[1] el qual va aconseguir l'any 63 aC.[3] Per aquest motiu, va accedir a defensar la llei Manília.[1][3]
La defensa que va pronunciar Ciceró es basava fonamentalment en tres arguments:[3][4]
Els arguments sobre els quals va plantejar la seva proposta eren simples, però commovedors i tenien com a objectiu principal potenciar l'entusiasme per Pompeu que els oients ja tenien. A causa dels seus triomfs, Pompeu era tingut en gran consideració i estima pels ciutadans. De fet, es creu que la llei Manília hagués estat aprovada sense la intervenció de Ciceró.[4]
Boulanger afirma que Ciceró va presentar aquesta defensa mogut pel seu patriotisme que l'impulsava a defensar el bé comú i per mostrar la seva gran capacitat política, ja que volia aconseguir el consolat.[4]
De Imperio Gnaei Pompei es pot dividir en set parts:[4][3]
El discurs de Ciceró va triomfar i Gneu Pompeu va ser investit general de l'exèrcit.[3][1]
Com a general, la primera mesura que va prendre Pompeu va ser assegurar-se l'amistat del rei Fraates III de Pàrtia, qui tenia poder sobre Tigranes. Mitridates va proposar la pau però Pompeu no va acceptar-la. Mitridates va retirar-se amb el seu exèrcit cap a la frontera d'Armènia però l'exèrcit romà va atacar-lo; només van escapar el rei i una petita part de l'exèrcit. Mitridates va fugir cap a la seva fortalesa de Sinòria, després va entrar a la Còlquida des d'on es va dirigir a la llacuna Meòtida i al Regne del Bòsfor, finalment va passar de Fasis cap a Dioscúrias on es va dedicar a reclutar soldats i una flota.[5]
En definitiva, Pompeu va derrotar Mitridates i va deixar organitzades les províncies de l'Àsia.[1]
Els còdexs que han transmès aquest discurs són:
La tradició indirecta d'aquest discurs es limita als lemmes del scholiasta Gronouianus, que tenen molt poca importància.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.