![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Mahler_Gustav_von_Sz%25C3%25A9kely.png/640px-Mahler_Gustav_von_Sz%25C3%25A9kely.png&w=640&q=50)
Simfonia núm. 5 (Mahler)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia número 5, en do sostingut menor, de Gustav Mahler, composta entre 1901 i 1902, és una de les seves obres més conegudes i més executades arreu del món. Mahler va dirigir la primera actuació a l'antiga Sala Gürzenich[1] de Colònia, amb l'orquestra titular, el 18 d'octubre de 1904.[2]
![]() Gustav Mahler pintat per Josef Székely | |
Forma musical | simfonia ![]() |
---|---|
Tonalitat | Do sostingut menor ![]() |
Compositor | Gustav Mahler ![]() |
Data de publicació | 1904 ![]() |
Estrena | |
Estrena | 18 octubre 1904 ![]() |
Composta als quaranta-dos anys, marca l'inici de la maduresa musical de Mahler, sent la primera de la trilogia de simfonies realistes i purament instrumentals -núms 5, 6 i 7- que l'ocuparen durant el seu període mitjà.
Està estructurada en tres parts amb cinc moviments (la primera part: dos primers moviments, segona part: tercer moviment i tercera part: dos últims moviments). La seva durada en una interpretació típica és d'uns 75 minuts.
Aquesta simfonia va trigar dècades a ser reconeguda i apreciada pel públic, a causa de la seva gosadia creativa i del seu caràcter innovador, que trencaven els motlles d'un simfonisme deutor del Romanticisme. Actualment ja és un clàssic i és una de les obres més conegudes de Mahler, amb un cèlebre Adagietto immortalitzat per Visconti en el seu film Morte a Venezia.[3]