Simeó I el Gran
emperador búlgar / From Wikipedia, the free encyclopedia
Simeó I el Gran (búlgar: Симеон I Велики, trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).[1] Fou un sobirà guerrer que va fer de la seva cort un centre cultural. Simeó va succeir al seu pare, Borís I, en 893 després del breu regnat del seu germà gran, Vladímir.
Nom original | (bg) Цар Симео̀н I |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 864 Pliska (Primer Imperi Búlgar) |
Mort | 27 maig 927 (62/63 anys) Preslav (Primer Imperi Búlgar) |
Causa de mort | insuficiència cardíaca |
Kan | |
Emperador | |
Tsar de Bulgària | |
Activitat | |
Camp de treball | Polític |
Ocupació | sobirà |
Altres | |
Títol | Tsar |
Família | Krum's dynasty (en) |
Cònjuge | María Sursuvul |
Fills | Ivan, Boyan The Magician, Pere I de Bulgària, Mihail of Bulgaria |
Pares | Borís I de Bulgària i Maria de Bulgària |
Germans | Vladimir de Bulgària Anna de Bulgaria Eupràxia de Bulgària Jacob de Bulgària Gabriel de Bulgària |
La seva ambició d'ascendir al tron imperial romà d'Orient, una aspiració compartida així mateix per molts tsars búlgars posteriors, va conduir a Simeó a embarcar-se en moltes guerres amb l'Imperi Romà d'Orient (894, 896, 913, 917, 923). Mai va aconseguir prendre Constantinoble, tot i que va estar diverses vegades a la seva mercè, però va prendre per a si el títol de basileu o «tsar de tots els búlgars» (925)[2] i també va declarar l'Arquebisbat autònom búlgar com a autocèfal i el va elevar a la categoria de Patriarcat. En els Balcans, va estendre el poder de Bulgària sobre el sud de Macedònia, el sud d'Albània, i Sèrbia, que es van convertir en els seus vassalls[3], però el domini búlgar al nord del Danubi es va perdre probablement durant el seu regnat. Simeó es va casar dues vegades i va deixar quatre fills, dels quals el major del seu segon matrimoni, Pere I, el va succeir.