Silvius

Segons la mitologia romana, Silvius fou rei d'Alba Longa. Era fill del cabdill troià Enees i de la princesa Lavínia, filla del rei del Latium, Latinus.

Aquest article tracta sobre el rei d'Alba Longa. Vegeu-ne altres significats a «Silvius (gènere)».

Silvius

Silvius, dibuix del 1553, procedent del Promptuarii Iconum Insigniorum.
Tipus	mythological Roman character (en) ésser humà possiblement fictici
Dades
Gènere	masculí
Família
Família	Aeneads (en)
Mare	Lavínia
Pare	Ascani i Enees
Fills	Enees Silvi i Brutus de Bretanya
Germans	Ascani, Etia i Anthemone (en)
Altres
Càrrec	rei

Va succeir el seu germanastre Ascani al tron d'Alba Longa.

Infantesa

Quan ell va néixer el seu pare era molt vell ^[1] o ja estava mort^[2] i no va poder protegir la seva mare de les malifetes d'Ascani. Per tant, Lavínia va haver de fugir a les muntanyes i va donar a llum al seu fill en bosc, motiu pel qual li va posar de nom Silvanus, que en llatí vol dir «del bosc» (igual com Silvà, el déu dels boscos).^[3][4]

En una altra versió Silvius era fill de Iulo/Ascani.^[5]

Ascens al tron

L'ascens al tron difereix segons les versions:

• Segons Dionís d'Halicarnàs, a la mort d'Ascani, es produí un plet entre el fill d'Ascani i Silvius per ascendir al tron. Per evitar una guerra civil, s'efectuaren votacions. D'aquesta manera, ambdós contrincants intentaren fer valer els seus drets:
  • El fill d'Ascani, anomenat també Silvius, reclamava ser l'hereu del seu pare.
  • El fill d'Enees i Lavínia, Silvius, reclamava que la seva mare era l'única hereva de Latinus, rei del Latium.

El poble llatí donà la victòria a Silvius, fill de Lavínia, car es considerava que tant Ascani com el seu fill Silvius eren estrangers. D'aquesta manera, pacíficament, Silvius fou nomenat rei d'Alba Longa.^[6]

• Segons Geoffrey de Monmouth, Silvius succeí Ascani després que aquest es quedés sense descendència: se li morí el fill (també anomenat Silvius) i es condemnà a l'exili el seu net Brutus.

Descendència

Morí, després d'un regnat de 29 anys, i fou succeït pel seu fill gran Enees^[7][3] que, en honor seu, es cognominaria Silvius.^[8] Aquest fill també va ser anomenat Tiberi.^[9]

En el següent arbre genealògic es pot veure la relació entre la dinastia dels reis d'Alba Longa i els reis de Roma.

Anquises

Venus

Latinus

Creüsa

Enees

Lavínia

Ascani o Iulo

Silvius

Silvius

Enees Silvi

Brutus

Llatí

Alba

Atis

Capis

Capetus

Tiberí

Agripa

Ròmul

Aventí

Proca

Numítor

Amuli

Rea Sílvia

Ares/Mart

Hersília

Ròmul

Rem

Reis de Roma

Referències

1. Virgili, "Eneida" VI,760-766
2. Aule Gel·li "Noctes Aticae" II,16,3–10
3. Diodor de Sicília, "Biblioteca" VII,5,8
4. Origo gentis Romanae XVII,4
5. Titus Livi, "Ab urbe condita" I,3,6; Ovidi, "Fasti" IV,41–42
6. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia" I,71
7. Virgili, "Eneida" VI,769; Titus Livi "Ab urbe condita" I,3,7
8. Ovidi "Fasti" IV,43; "Metamorfosi" XIV,611
9. Origo gentis Romanae XVIII,1

Bibliografa

• Geoffrey de Monmouth, "The History of the Kings of Britain", ed. Penguin Books, Londres, 1966. ISBN 0140441700
• Tim Junk, "Silvius", en: Der Neue Pauly (DNP), volum 11, Metzler, Stuttgart 2001, ISBN 3-476-01481-9, p. 565 
• Rudolf Peter, "Silvius", en: Wilhelm Heinrich Roscher (dr.): Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie, volum 4, Leipzig 1915, p. 877.