Silvio Soldini
director de cinema italià From Wikipedia, the free encyclopedia
director de cinema italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Silvio Soldini (Milà, 11 d'agost de 1958) director de cinema, guionista i traductor italià, la família del qual és originària del cantó de Ticino.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r agost 1958 (66 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, director de fotografia, director de televisió, realitzador |
| Família | |
| Germans | Giovanni Soldini |
| Premis | |
| |
     | |
És el germà del velista Giovanni Soldini.[1]
Fill gran de l'enginyer Adolfo Soldini (industrial tèxtil i nàutic d'una família originària de Chiasso) i de Carlina Dubini.
Als 21 anys, Silvio Soldini va deixar la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Milà, i es va traslladar a Nova York per estudiar cinema a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York. D'aquesta experiència va néixer Drimage, el seu primer curtmetratge. Va tornar a Milà el 1982 on va començar a treballar com a traductor de sèries de televisió estatunidenques i com a ajudant de direcció de publicitat. L'afany pel cinema es va alimentar gràcies a la seva amistat amb un grup d'entusiastes (com Luca Bigazzi que després seria el seu director de fotografia) amb qui va dirigir Paesaggio con figure (1983) i Giulia in ottobre (1985). Juntament amb Giorgio Garini i Daniele Maggioni va fundar la productora Monogatari amb la qual va realitzar, el 1990, el seu primer llargmetratge L'aria serena dell'Ovest, a concurs a Locarno, una de les pel·lícules més representatives d'aquella tendència al renaixement que es deia Nuovo Cinema Italiano.[2]
Autor culte i refinat, no és un simple hereu de la commedia all'italiana dels anys 50 i 60 encara que, com molts directors de la generació. anterior (De Sica, Monicelli, Comencini, Loy), Soldini ha demostrat que està a gust ambdós amb pel·lícules més desafiants, com ara Brucio nel vento, Un'anima divisa in due i Le acrobate, com amb comèdies sentimentals i atrevides , com ara Pane e tulipani, Agata e la tempesta, Il comandante e la cicogna. D'altra banda, la seva formació, per dir-ho així "acadèmica", el converteix en un autor sensible i preparat mentre que el seu cinema s'ha desenvolupat segons una notable unitat temàtica i formal: el simple rigor de la direcció, la concepció del cinema com a lent que llegeix la vida, la lleugeresa del tacte, són només alguns dels elements que contribueixen a definir l'estil mentre que la inquietud i la tensió per patir canvis són els temes forts que innerven les seves històries i personatges.[3]
El 2007 va dirigir Giorni e nuvole que va ser seleccionad com a part de la secció oficial del 30è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[4]
És difícil, doncs, identificar un model de referència per a un director que, al contrari, ha sabut aportar la seva pròpia originalitat a la creació d'un cinema poc lligat a la tradició italiana i, en canvi, molt atent a un aspecte més ampli, gairebé universalista. abast fins i tot quan narra, com li passa sovint, històries de la província i de sentiments "simples". El 2014 el documental Per altri occhi - avventure quotidiane di un manipolo di ciechi va guanyar el Nastro d'argento com a millor documental. La idea de la pel·lícula li va sorgir a Soldini quan es va trobar sent tractat per un fisioterapeuta.[5]
El 2017, Il colore nascosto delle cose protagonitzada per Valeria Golino i Adriano Giannini es va presentar, fora de competició, a la 74a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[6] El 2019 va participar a la pel·lícula Interdependence, una pel·lícula episòdica sobre el tema del canvi climàtic, en la qual col·laboren 11 directors d'arreu del món. El seu episodi, filmat a Milà, és Olmo. 3/19, una pel·lícula protagonitzada per Kasia Smutniak, s'estrena el 2021.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
