Sigillo

Sigillo és un comune (municipi) de la província de Perusa, a la regió italiana d'Úmbria, situat uns 35 km al nord-est de Perusa. L'1 de gener de 2018 tenia 2.355 habitants.^[1]

Sigillo

Localització
43° 19′ 52″ N, 12° 44′ 32″ E
País	Itàlia
Regió	Úmbria
Província	Província de Perugia
Capital	Sigillo
Població humana
Població	2.335 (2023) (88,18 hab./km²)
Idioma oficial	italià
Geografia
Superfície	26,48 km²
Altitud	490 m
Limita amb	Gubbio Fossato di Vico Costacciaro Fabriano
Patrocini	Santa Anna
Identificador descriptiu
Codi postal	06028
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	075
Identificador ISTAT	054049
Codi del cadastre d'Itàlia	I727
Lloc web	comune.sigillo.pg.it

Limita amb els municipis de Costacciaro, Fabriano, Fossato di Vico i Gubbio.

Història

Abans de la conquesta de Roma, el territori de Sigillo estava habitat per una tribu d'umbres; més tard va ser un municipi romà conegut com a Suillum, a la Via Flamínia. L'any 410 va ser destruït pels gots d'Alaric I durant la seva marxa cap a Roma.

Posteriorment va formar part del ducat longobard de Spoleto i del gastaldat de Nocera, que, després de la conquesta dels francs a finals del segle VIII es va convertir en el comtat de Nocera. En 1230, l'Emperador Frederic II va destruir Sigillo per castigar la seva postura a favor dels güelfs. La ciutat de Perusa va reconstruir Sigillo el 1274 amb un gran castell. Posteriorment, es va disputar entre les famílies Baglioni, Boldrino, Azzo i Montefeltro, així com el condottiero Braccio da Montone. El 1500 va ser saquejat per Cèsar Borja i, a mitjan segle xvi, va passar a formar part dels Estats Pontificis.

Llocs d'interès

• Església romànic-gòtica de Santa Maria di Scirca, amb frescos del segle xv de Matteo di Gualdo.
• Església de Santa Anna, a l'antiga Via Flamínia.
• Restes de la "Rocca" medieval ("castell"), actualment convent agustí.
• Ponts romans

Referències

1. «Resident population on 1st January 2018» (en anglès). ISTAT. [Consulta: 18 març 2019].