Setge de Montsegur
From Wikipedia, the free encyclopedia
El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa. D'una durada de nou mesos, va enfrontar les forces reials de Lluís IX de França i dels bisbes d'Albi i Narbona, contra Pere Roger senyor de Mirapeis, el qual protegia a Montsegur una comunitat de religiosos càtars amb tota la seva alta jerarquia inclosa.
Croada albigesa | |||
---|---|---|---|
Vista actual del lloc del setge | |||
Tipus | setge | ||
Data | Del maig de 1243 a 16 de març de 1244 | ||
Coordenades | 42° 52′ 32″ N, 1° 49′ 57″ E | ||
Escenari | Pech de Montsegur | ||
Lloc | Montsegur, País d'Olmes, Occitània | ||
Resultat | Victòria francesa | ||
Campanya | Croada contra Montsegur | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
La pau nascuda després de la signatura del tractat de Meaux el 12 d'abril de 1229, que posava fi a vint anys d'hostilitats entre els senyors del Llenguadoc i el Regne de França i l'Església, es va trencar quan el juny de 1242 el comte de Tolosa va entrar en campanya en el si d'una gran coalició internacional contra el rei de França. De seguida el país es va alçar i el comte va poder alliberar el Rasès, les Corberes i Narbona.[1] Tot i així, la coalició es va trencar després de la dura derrota que va patir el rei d'Anglaterra a Taillebourg i Ramon VII, derrotat, es va veure obligat a firmar una nova pau a Lorris.
Un dels resultats d'aquesta desfeta va ser la campanya contra Montsegur. En un gran concili celebrat a Besiers l'abril de 1243 es va decidir posar fi al reducte de faïdits i heretges que era la muntanya de Montsegur. L'empresa es va dur a terme amb decisió i un mes més tard Hugues des Arcis, senescal reial de Carcassona, posava setge a la muntanya en nom del rei i de l'Església.
La caiguda final de Montsegur després de deu mesos de setge va posar fi al centre d'oposició polític i religiós més important que encara existia al Llenguadoc després de la croada albigesa. Més de 200 heretges van morir en una gran foguera al peu de la muntanya, entre els quals hi havia el bisbe càtar de Tolosa, la diòcesi més important. La destrucció de les estructures sobre les quals s'articulava l'església dels càtars va ser quasi definitiva i la resistència armada que havia sobreviscut als anys de la pau de Meaux va perdre el principal referent que li quedava.