Senyoria de Biscaia
From Wikipedia, the free encyclopedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210). Els seus caps van prendre el títol de senyors. La seva organització política es va mantenir a l'actual Biscaia fins a l'any 1876, quan van ser derogats els furs.
Tipus | senyoria |
---|---|
Data | 1072 – 1876 |
Estat | Corona de Castella i Espanya |
Coordenades | 43° 02′ N, 2° 37′ O |
Dependent de Castella, però amb legislació i govern propis, la Senyoria de Biscaia va mantenir l'organització administrativa i política tradicional pròpia de la terra, de manera que els seus ciutadans tenien un estatus propi i uns privilegis que els feien diferents de la resta de les possessions del regne de Castella.
L'any 840, tropes asturs del rei Alfons II, al comandament del seu germà l'infant Ordoni, reclamen a Biscaia els impostos no pagats (un bou, una vaca i un cavall blanc). Els biscaïns es negaren i s'enfrontaren en la batalla de Padura o Busturia, on vencen i persegueixen a les tropes vençudes en la seva fugida fins al "arbre gafo" o "arbre malato" situat an Luyando, Àlaba, límit en aquells temps de Biscaia, on deixen clavada una espasa. Des de llavors Padura o Busturia passa a anomenar-se Arrigorriaga (pedres vermelles) degut al fet que per la cruesa de la batalla totes les pedres van acabar tenyides de sang. El mateix infant Ordoni va morir en aquesta batalla i la seva tomba es troba en l'església de Santa Maria Magdalena, a Arrigorriaga. En la lluita destaca per la seva bravura entre els vizcaínos el jove noble Lope Fortún, de Mundaka, fill d'una princesa escocesa i d'un noble de Mundaka anomenat l'escurçó (sugaar). Després de la batalla, els biscaïns aclamaren aquest noble, i en 888 el nomenaren el seu Senyor, sent el primer Senyor de Biscaia sota el nom de Senyor Blanc (Jaun Zuria) degut al fet que era ros i de pell molt clara.
En iniciar-se la Reconquesta, els territoris de l'actual Biscaia queden sota la influència del Regne d'Astúries. Després de l'annexió del comtat de Castella per Sanç III de Navarra en 1029, Biscaia queda sota la influència navarresa i l'any 1040 Ènnec I López és nomenat primer senyor de Biscaia governant la Biscaia nuclear (sense les Encartaciones ni el Duranguesat). En els enfrontaments entre Castella i Navarra, en 1076 amb la mort de Sanç IV de Pamplona i la invasió de Pamplona per Castella, es declara vassall del rei de Castella.[2] En 1135 la Biscaia nuclear torna a estar sota òrbita navarresa, passant definitivament a pertànyer a Castella l'any 1180. Les Encartaciones segueixen en poder del Regne de Castella i el Duranguesat en el de Navarra, fins a l'any 1200, amb la incorporació de la Senyoria de Biscaia al regne de Castella, després de la campanya duta a terme per Alfons VIII de Castella a Àlaba, Treviño i Guipúscoa.[3]
El títol és heretat pels seus descendents fins que, per herència materna, en 1370 recau en l'Infant Joan de Castella, que hereta del seu pare el regne de Castella, com Joan I, romanent des de llavors lligat a la corona, primer a la de Castella i després, des de Carles I, a la d'Espanya, sempre amb la condició que el Senyor de torn jurés defensar i mantenir els furs de la senyoria (lleis pròpies biscaïnes) que en el seu text afirmaven que els biscaïns, almenys en teoria, podien desobeir al Senyor que així no ho fes.
La Biscaia nuclear estava formada per:
En fases posteriors se li van unir:
« | Quant als senyors de Bizcaya, poden establir-se tres èpoques: La primera, la apòcrifa, que arrenca d'Andeca i acaba en don Zenón; Segona, la Zuriana, des de Zuría i els seus successors embolicats en faules, però entre els quals potser existeixi una mica autèntic, i tercera, els notòriament veritables. |
» |
— Estanislao J. De Labayru. Història de Biscaia. Tom II, Llibre Primer, Capítol IV[4] |
Segons Lope García de Salazar, hi hagué cinc senyors de Biscaia abans dels primers senyors que poden ser considerats com a històrics. Són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.