Seguici Festiu de Reus
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Seguici Festiu de Reus el forma el conjunt d'elements festius que participen en les cercaviles i processons. Surt al carrer principalment el 28 de juny, la vigília i el 29 de juny, Sant Pere; durant la Festa Major de Reus, i també per la segona Festa Major, les Festes de Misericòrdia el 25 de setembre, que se celebren en record de la llegendària aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a una fadrineta[1]
Les manifestacions festives tradicionals, a la Catalunya Nova, formen part del seguici, que seria el conjunt de persones que acompanyen algú per honorar-lo, i que va al davant de la corporació municipal quan va o torna dels oficis religiosos, o que encapçala la professó. L'actuació de figures i grups festius a la plaça individual o conjuntament són moments d'especial intensitat en el ritual de la festa. En els últims anys del segle xx, el Seguici ha esdevingut un dels protagonistes de la festa major reusenca.
El Seguici és un acompanyament però també un espai de participació en la festa. La presència d'entremesos i balls a la Festa Major és coneguda des de finals de l'edat mitjana, però no és fins a partir del 1600 que trobem documentació sobre la composició del Seguici Festiu reusenc. Els seguicis no eren només una desfilada de danses i elements festius que se situaven en ordre arbitrari sinó que eren una mostra de la societat reusenca, on cada estament social ocupava el lloc que li pertocava. Com diuen Palomar i Flores: "No es pot entendre el seguici modern sense pensar en una societat fortament estamental, en què tothom tenia un lloc dins del grup dels eclesiàstics, dels nobles o del poble. I, dins de les classes populars, cadascú es trobava enquadrat dins d'una de les confraries d'ofici, més endavant anomenades gremis".[2]
Quan van desaparèixer els gremis al segon terç del segle xix, va quedar només la dimensió festiva, reduïda quasi exclusivament als elements del municipi: els gegants i la Mulassa i més tard els nanos, i també alguns elements protocol·laris, com els macers. La ciutat es quedà amb poc seguici, encara que en la celebració d'alguna solemnitat en honor de la Mare de Déu de Misericòrdia, la inauguració d'una obra pública, la bonança econòmica o algun esdeveniment polític, l'Ajuntament contractava colles o grups festius. Puntualment trobem diferents balls per Sant Pere durant la segona meitat del segle xix. Entre aquests destaquen els castellers, amb colles de Valls o el Vendrell, i els bastoners, amb colla local durant bona part del segle xx.
A partir de 1980 la recuperació de Seguici es comença pels elements que estaven documentats en època moderna, com els Balls de Gitanes, de Prims, de Cercolets, de Mossèn Joan de Vic, de Valencians, de Galeres, de Cavallets o l'Àliga. S'organitza la primera colla castellera a la ciutat. També es creen figures noves o balls sense una tradició prèvia a Reus però amb referents culturals ben coneguts a Catalunya: el Gegant Carrasclet, el Drac, la Víbria, el Lleó, la Moixiganga o el Basilisc.[3]