Segona Guerra Italoetíop
guerra colonial / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona Guerra Italoabissínia, també anomenada la Segona Guerra Italoetíop o, simplement, la Guerra Etíop (italià: Guerra d'Etiopia) va ser una guerra colonial que començà a l'octubre de 1935 i acabà al maig de 1936. Va ser combatuda entre les forces armades del Regne d'Itàlia i les de l'Imperi Etíop (també conegut com a Abissínia). La guerra acabà en l'ocupació militar d'Etiòpia i la seva annexió a la nova colònia de l'Àfrica Oriental Italiana (Africa Orientale Italiana, o AOI)
període d'entreguerres | |||
---|---|---|---|
Artilleria italiana a Etiòpia, 1936. | |||
Tipus | guerra | ||
Data | octubre de 1935 – maig de 1936 | ||
Escenari | Etiòpia | ||
Lloc | Imperi d'Etiòpia | ||
Resultat | Victòria italiana Annexió d'Etiòpia per Itàlia Fundació de l'Àfrica Oriental Italiana | ||
Morts | 20.000 275.000 | ||
Ferits | 188.000 500.000 | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
¹Oficial pro-Fascist Italian figures are around 3,000, which Alberto Sbacchi considers deflated.[2] ²Based on 1,911 killed in the first six months of 1940; Ministry of Africa figures for 6 May 1936 to 10 June 1940 state 8,284 men were killed, which Sbacchi considers "[f]airly accurate data."[4] ⁵Angelo Del Boca, The Ethiopian War 1935–1941 (1965), He cites a 1945 memorandum from Ethiopia to the Conference of Prime Ministers which tallies 760,300 natives dead. |
Políticament, la guerra és més recordada per fer palesa la inherent feblesa de la Societat de Nacions: igual que a l'Incident de Mukden el 1931 (l'annexió per part del Japó de tres províncies xineses), la Crisi d'Abissínia el 1935 és sovint vista com un clar exemple de la ineficàcia de la Societat. Tant Itàlia com Etiòpia n'eren membres i la Societat va ser incapaç tant de controlar Itàlia com de protegir Etiòpia quan Itàlia clarament violà l'Article X.
Pels italians, els rèdits de la guerra coincidiren amb el zenit de la popularitat internacional del règim feixista de Benito Mussolini[7] en una època anomenada "l'era del consens", durant la qual diversos líders internacionals el lloaren pels seus èxits. Historiadors com H. James Burgwyn van citar la victòria de Mussolini com "una fita capital", però es va veure obligat a acceptar l'Anschluß entre Alemanya i Àustria, i a iniciar una política inclinant-se cap Alemanya que finalment el destruirien a ell personalment i a la Itàlia Feixista a la Segona Guerra Mundial.[8]
La victòria comportà la creació de l'efímer Imperi italià, tot i que Abissínia aconseguí de nou la seva independència només 5 anys després durant la Segona Guerra Mundial al final de la Campanya de l'Àfrica Oriental, conjuntament amb les forces Aliades.