Segon Imperi Búlgar
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).[1] Com a successor del Primer Imperi Búlgar, arribà al seu màxim poder sota els regnats de Kaloian i d'Ivan II, per caure posteriorment en un període de decadència que finalitzà amb la conquesta de l'Imperi Otomà el 1396. Fou el precedent del Principat que originà el Regne de Bulgària el 1878.
| ||||
| ||||
Escut | ||||
El segon Imperi Búlgar vers el 1230 | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Veliko Tàrnovo (1185-1393) | |||
Idioma oficial | Búlgar | |||
Religió | Església Ortodoxa | |||
Període històric Edat mitjana | ||||
Restabliment | 1185 | |||
Setge de Tàrnovo | 1422 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia | |||
Tsar (Emperador) | ||||
• 1185-1190: | Pere IV (primer) | |||
• 1397–1422: | Constantí II (darrer) | |||
El 1018 l'emperador Basili II derrotà els búlgars i conquerí el Primer Imperi Búlgar, que passà a formar part de l'Imperi Romà d'Orient. L'Església Ortodoxa Búlgara fou subordinada a l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble, i a l'aristocràcia i als familiars del deposat tsar búlgar se'ls donaren títols de l'aristocràcia romana d'Orient.