From Wikipedia, the free encyclopedia
Kaloian I Assèn de Bulgària fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1196 i 1207. Fou precedit en el tron per Ivan I Assèn de Bulgària, i fou succeït per Boril de Bulgària.
  | |
| Nom original | (bg) Калоян Асен |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1168 (Gregorià) |
| Mort | 8 octubre 1207 (38/39 anys) Tessalònica (Regne de Tessalònica) |
| Sepultura | Església dels Quaranta Sants Màrtirs (Tàrnovo) |
| 14è Tsar de Bulgària | |
| 1196 – 1207 ← Ivan I Asen de Bulgària – Boril → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Família | |
| Família | Dinastia Assèn |
| Cònjuge | Anna (Anisia) |
| Fills | Maria (?), Maria de Bulgària |
| Pare | unknown (?) |
| Germans | Pere IV Assèn de Bulgària Ivan I Asen de Bulgària |
Signatura  | |
Tot i l'enemistat comú contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kaloian I Assèn a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar els llatins de la capital, i quan la població local va expulsar a la guarnició d'Adrianòpolis, Balduí s'apressà a intentar recuperar-la.[1] La batalla tingué lloc el 14 d'abril de 1205 i fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Baldui, que va caure presoner de Kaloian.[1] Kaloian va saquejar Tràcia i Macedònia després de la seva victòria sobre els llatins i va atacar el Regne de Tessalònica prenent Serres,[2] Veria i Moglena, i Enric I de Flandes, regent de l'Imperi Llatí va llançar una contra-invasió contra Bulgària al juny però no va poder capturar ni Adrianòpolis ni Didymoteicho. Kaloian va tornar a Tarnovo després que esclatés una revolta contra ell i va tornar a envair Tràcia el gener de 1206 capturant Rousion[3] i destruint la majoria de les fortaleses al llarg de la Via Egnàcia, fins a Athira. La massacre i la captura dels seus compatriotes van indignar els grecs a Tràcia i Macedònia que es van adonar que Kaloian els era més hostil que els llatins i els ciutadans d'Adrianòpolis i Didymoteicho es van dirigir a Enric oferint la seva submissió, que fou acceptada i Teodor Branas va prendre possessió de les dues ciutats. Kaloian va atacar Didymoteicho al juny, però els croats el van obligar a aixecar el setge però poc després que Enric fos coronat emperador el 20 d'agost, Kaloian va destruir Didymoteicho i va posar setge a Adrianòpolis, però Enric el va obligar a retirar les seves tropes de Tràcia i va irrompre a Bulgària on va alliberar 20.000 presoners. Mentrestant, Bonifaci I de Montferrat havia recuperat Serres per Tessalònica. Kaloian aliar-se amb Teodor I Làscaris, emperador de Nicea que havia iniciat una guerra contra l'emperador de Trebisonda David Comnè, aliat dels llatins i va envair Tràcia, obligant a Enric a retirar les seves tropes d'Àsia Menor.[4] Kaloian va assetjar Adrianòpolis l'abril de 1207, utilitzant trabuquets, però els defensors van resistir i un mes més tard, els cumans van abandonar el setge perquè volien tornar a les estepes pòntiques obligant a Kaloian a aixecar el setge. Enric va concloure una treva amb Laskaris el juliol de 1207 i Bonifaci de Tessalònica va reconèixer la seva sobirania a Kypsela a Tràcia i en el seu camí de tornada a Tessalònica va ser emboscat i mort pels búlgars a Mosinòpolis el 4 de setembre[5] i Kaloian es va dirigir a Tessalònica posant setge a la ciutat i morint durant el setge.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
