Sechura
llengua extinta peruana / From Wikipedia, the free encyclopedia
El sec o sechura és una llengua ja extinta originari de la província peruana de Sechura a la costa nord del Perú. Es considera que podria pertànyer a una hipotètica família de llengües tallán-sechura. Sembla que es va extingir a començaments del segle xx.[1]
Tipus | llengua morta |
---|---|
Ús | |
Autòcton de | Regió de Piura |
Estat | Perú |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Llengües tallán-sechura | |
Codis | |
Glottolog | sech1236 |
Linguist List | qfi |
D'acord amb la Coronica Moralizadora del pare agustí Antonio de la Calancha, era un dels tres que es parlaven al nord del que ara és la República del Perú, que inclou el quingnam i el mochica. S'aprecia en topònims com Piura, Sechura, Tangarará, Talés, etc. L'única documenació és una llista de paraules de 1863 de Richard Spruce,[2] El bisbe Baltasar Jaime Martínez Compañón (1782-1790) va compilar una llista de paraules en les llengües del bisbat de Trujillo, en la qual s'inclou una trentena de paraules en sechura.[3]