![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Bundesarchiv_Bild_121-1500%252C_Ukraine%252C_Ordnungspolizei%252C_Rayonposten_Sarig.jpg/640px-Bundesarchiv_Bild_121-1500%252C_Ukraine%252C_Ordnungspolizei%252C_Rayonposten_Sarig.jpg&w=640&q=50)
Schutzmannschaft
policia auxiliar indígen durant l'ocupació alemanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Durant l'ocupació nazi de l'Europa oriental, un Schutzmannschaft (pronuncia *xútsmanxaft, abreujat Schuma,[1] equip de policia),[2] era una unitat de polícia auxiliària composta de persones locals que col·laboraven amb les forces ocupants. Van participar activament en l'assassinat de desenes de milers de de jueus, partisans i oponents al feixisme nazi.[3][4]
![]() Oficials de l'Ordnungspolizei visitant la unitat Schutzmannschaft a Zàrih, prop de Kíiv, desembre de 1942 ![]() | |
Tipus | policia auxiliar ![]() |
---|---|
Fundació | juliol 1941 ![]() |
Fundador | Heinrich Himmler ![]() |
Dissolució | 1945 ![]() |
País | Tercer Reich ![]() |
Part de | Ordnungspolizei ![]() |
Guerres i batalles | |
Segona Guerra Mundial ![]() |
Depenien del govern civil regional. Teoricàment depenien del ministeri de l'Interior i del govern civil (Zivilverwaltung) i eren integrades en l'estructura de la Ordnungspolizei (Orpo, polícia de l'ordre) alemanya. De facto eren totalment sotmesos a la Schutzstaffel (SS). Això corresponia al objectiu de nacionalitzar (Verreichlichung) les forces de l'ordre i evitar qualsevol poder local autònom.[5] Van rebre el sobrenom de Polizei per la població civil soviètica.
Eren organitzats en grups ètnics.[6] Hi havia uns dos-cents batallons: 26 lituans, 21 estonians, 47 letons,[7] 11 belarussos, 8 tatars i 71 ucraïnesos.[8]
Postular com a agent de la Schuma, permetia d'evitar la deportació a Alemanya per al servei laboral obligatori. El lloctinent alemany Deuerlein en missió a Brest-Litovsk, per exemple, es va queixar de la baixa qualitat i motivació dels candidats.[9] Tot i això van participar activament i sovint amb molta virulència en la persecució i l'assassinat dels jueus, comunistes i resistents.[9][10] Molts caps va poder fugir en la situació confusa dels primers anys després de la guerra.[11][12]
A final de 1941, uns 45.000 homes van servir a les unitats de Schutzmannschaft, aproximadament la meitat d'ells als batallons. Durant 1942, van expandir a uns 300.000 homes, amb batallons que representaven aproximadament un terç, o menys de la meitat de la força local. A tot arreu, la policia local va superar amb escreix el personal alemany a la majoria de llocs, la proporció d'alemanys a locals era d'ú a deu.[13]
A final de 1942, Roman Xukhèvitx (1907-1950), l'antic comandant del Batalló Nachtigall i el 201è Batalló de la Schtusmannschaft, va prendre el lideratge de l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA). El nou moviment lluitava ara contra els alemanys, però (fins al 1947) també contra els polonesos i sobretot (fins a la primeria dels anys 50) contra la Unió Soviètica.[14][15]
- Organització : Cada batalló tenia un comandament i teòricament quatre companyies de 124 homes, però el nombre real era molt variable. Cadascun tenia un escamot de metralladores i tres escamots d'infanteria.
- Uniformes : Gorra, jaqueta i pantalons negres, un pegat amb la nacionalitat a la màniga dreta, botes.[16]
- Armament : Eren armats amb fusells soviètics Mosin Nagant 91/30, però els Alemanys, per a raons de seguretat, van donar poc o gaire munició.