municipi d'Itàlia From Wikipedia, the free encyclopedia
Sarsina (en llatí: Sarsina o Sassina, en grec antic: Σάρσινα) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena, amb una població d'uns 4.000 habitants.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
País | Itàlia | ||||
Regió | Emília-Romanya | ||||
Província | Província de Forlì-Cesena | ||||
Capital | Sarsina | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.308 (2023) (33,08 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 100 km² | ||||
Altitud | 243 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Vicinius of Sarsina (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 47027 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0547 | ||||
Identificador ISTAT | 040044 | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | I444 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | comune.sarsina.fc.it |
Era una ciutat de l'Úmbria a la vora dels Apenins, a uns 25 km al nord de Cesena, a la riba esquerra del riu Sapis (Savio). El seu territori contenia extenses pastures de muntanya, i per això Sili Itàlic l'anomena «dives lactis» (abundant en llet).[1] També tenia extensos boscos, que abundaven en lirons, tan apreciats pels romans com a aliment.[2]
El seu nom derivava de la tribu umbre (o, segons alguns, com ara Polibi,[3] independent i separada) dels sarsinats (sarsinates, Σαρσινάτοι). Els Fasti Capitolini esmenten la victòria dels cònsols Numeri Fabi Píctor i Dècim Juni Pera sobre els sarsinats, que van celebrar un triomf, sense fer referència als umbres, però Titus Livi els classifica dins d'aquesta tribu. Es van sotmetre a Roma l'any 266 aC. Es va convertir en un municipi romà sense gaire importància.[4]
La seva importància recau en què va ser el lloc de naixement del famós poeta còmic Plaute, nascut a Sarsina l'any 254 aC. En temps de l'Imperi, encara era un municipi segons testimonien diverses inscripcions, però va quasi desaparèixer durant l'alta edat mitjana, i no va recuperar importància fins al segle xiii.[5] Del 1327 al 1400, se la van disputar les famílies dels Ordelaffi de Forlì i els papes. Al segle xv, va passar als Malatesta de Cesena i després als de Rímini, als quals Cèsar Borja els la va arrabassar (1500-1503) i després els venecians (1503-1509) la van ocupar, i va passar seguidament al papa. Sota domini pontifici, va ser un feu dels Pio de Meldola i dels Aldobrandini. Va passar a Itàlia el 1860.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.