![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Eug%25C3%25A8ne_Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale.jpg/640px-Eug%25C3%25A8ne_Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale.jpg&w=640&q=50)
Sardanàpal
From Wikipedia, the free encyclopedia
Sardanàpal (grec antic: Σαρδανάπαλος, llatí: Sardanapalus) fou, en la tradició grecoromana, el darrer rei d'Assíria. Es tracta d'una figura llegendària i moralitzant, que personifica la decadència i la luxúria que el portaren a la destrucció a ell, el seu regne i el llinatge de Ninos.
![]() Eugène Delacroix. "Mort de Sardanàpal". Oli sobre tela. al Louvre | |
Biografia | |
---|---|
Causa de mort | suïcidi, immolation (en) ![]() ![]() |
Rei d'Assíria | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà ![]() |
Família | |
Pare | Anacyndaraxes ![]() |
La llegenda s'origina en l'obra de Ctèsies, un historiador l'obra del qual, intitulada Persica, s'ha perdut, però és coneguda per compilacions posteriors, com ara Pompeu Trogus,[1] i principalment en l'obra de Diodor de Sicília.[2] La figura de Sardanàpal, efectivament, no va existir mai, i és una barreja pejorativa d'almenys tres persones diferents: el rei Assurbanipal (669-631 o 627 aC), pel nom (que seria una alteració de l'original); el seu germà Xamaix-xuma-ukin, rei rebel de Babilònia del 652 aC al 648 aC, la mort entre flames del qual es correspon més al final de la llegenda grega, i l'autèntic darrer monarca Aixurubal·lit II. La figura de Sardanàpal no correspon, a més a més, a cap de les biografies esmentades, perquè és un relat on el personatge es lliura al plaer i, per això, perd la corona, en un avís contra la corrupció moral dels governants.