El sapé o kaliana és una llengua extingida recentment parlada al llarg del riu Paragua i del riu Karuna. A mitjan dècada de 1900 només hi havia unes quantes dotzenes de parlants i, cap a la dècada del 2000, només es trobaven alguns parlants d’edat avançada. Sapé pot ser una llengua aïllada.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | 1 (2017)[1] |
| Autòcton de | Aragua i Bolívar |
| Estat | Veneçuela |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües arutani-sapé | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | spc |
| Glottolog | sape1238 |
| Ethnologue | spc |
| UNESCO | 312 |
| IETF | spc |
| Endangered languages | 2749 |
El sapé és una de les llengües existents amb més poca atestació a Amèrica del Sud, i no hi ha una descripció lingüística completa de la llengua més que les llistes de paraules disperses.[2][3]
Les llistes de paraules han estat recollides per Armellada & Matallana (1942),[4] Migliazza (1978),[5] Walter Coppens,[6] i Francia Medina.[7] Hi ha quaderns de camp inèdits de Fèlix Cardona i Puig dels anys 1930-1940 que contenen dades lingüístiques del sapé.[8]
Perozo et al. (2008: 175-176) també va ser capaç de recollir 44 paraules i 5 frases breus de semiparlants que vivien als pobles ninam de Boca de Ichún i Kavamaikén i al poble pemon de Karunkén a Veneçuela.[9] Alguns dels semiparlants sapé s'han traslladat a Yuwapí Merú, un poble situat al Paragua Mitjà. També hi pot haver semiparlants de sapé que viuen al poble pemon de Venevené (Benebené, Veneveken).[8]
Loukotka (1968)
Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per a Kaliána.[10]
| glossa | Kaliána |
|---|---|
| un | koki |
| dos | ikiria |
| tres | komoña |
| cap | koyanukú |
| ull | kam-kukú |
| dents | kaká |
| home | mínõ |
| aigua | inám |
| foc | txokó |
| sol | yám |
| manioc | téntu |
| jaguar | pudzyín |
| casa | enaĩ |
Segons Rosés Labrada i Medina (2019), els darrers parlants fluents de sapé van ser Elena Lezama, que va morir el 2004, i Ramón Quimillo Lezama, que va morir el novembre de 2018. Tot i així, queden almenys 2 semiparlants.[8] Situat tradicionalment al llarg del riu Karún i del riu Paragua superior, la majoria dels sapé s’han assimilat a pobles de parla pemon.
Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les llengües warao, txibtxa, Puinave-Kak, Jirajara, Tukano (especialment cubeo i wanano), arutani, i máku a causa del contacte.[11]
Les similituds amb el txibtxa són principalment amb el subgrup Magdalena.[11]:326
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
