Santo Domingo el Antiguo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Santo Domingo el Antiguo és el nom amb el qual és més conegut el monestir de Santo Domingo de Silos (el Antiguo) de Toledo. Aquest monestir va ser, segons Pedro de Alcocer, el primer que es va fundar a la ciutat de Toledo, amb data de 1085 (durant el regnat d'Alfons VI). L'església va patir grans transformacions durant la segona meitat del segle xvi, en enderrocar-se l'antiga església mudèjar, per arribar fins com es presenta als nostres dies. Es va començar a reconstruir a principis de l'any 1576 sota el mecenatge del degà catedralici Diego de Castilla, contractant a Nicolás de Vergara el Mozo, i la va continuar a l'agost del mateix any Juan de Herrera, arquitecte reial.[1]
Santo Domingo el Antiguo | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Domènec de Silos | |||
Dades | ||||
Tipus | monestir | |||
Arquitecte | reconstrucció: Nicolás de Vergara el Mozo; Juan de Herrera | |||
Construcció | 1085 - | |||
Cronologia | reconstrucció: 1576 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | mudèjar; herrerià | |||
Material | pedra, maó i fusta | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Toledo (Espanya) | |||
Localització | Toledo | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Identificador | RI-51-0009547-00000 | |||
Com a elements fonamentals per a la decoració de l'església, el 1577 es van encarregar a El Greco el retaule major i dos de laterals, però solament algunes pintures originals romanen encara al seu lloc. A la cripta d'aquest convent, per desig propi, hi va ser enterrat el pintor esmentat.[2]