Santa Maria de Bolòs

L'església de Santa Maria de Bolòs està situada al veïnat de Bolòs, al costat del veïnat de Salarça (Beget), en el que era l'antic municipi de Freixenet, incorporat a Camprodon el 1965. Administrativament doncs és part del Ripollès tot i que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa i humana i econòmicament a la Vall de Camprodon. Està protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula edifici Santa Maria de Bolòs
Dades
Tipus	Església
Localitzat en l'àrea protegida	Alta Garrotxa
Construcció	Segle XI - XII
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Camprodon (Ripollès)
Localització	Veïnat de Bolòs, Beget. Camprodon (Ripollès)
42° 18′ N, 2° 25′ E
BCIL
Identificador	IPAC: 12165
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona  (parròquia de Santa Maria de Bolós)
Religió	catolicisme
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 12165

Descripció

Aquesta església està ubicada sobre un petit terraplè assolellat sobre la riera de Bolòs, entre el Puig Dot i Salarça, encarada al sud amb el Puig Ou a l'altra banda de la vall. Està orientada segons l'eix nord-oest (on hi ha el campanar) sud-est (on hi ha l'absis). S'hi pot arribar per una pista des de Salarça o a peu des de la Serra del Nevà a través del coll de la Creueta o per Creixenturri.

Història

És una construcció romànica del segle xi, amb volta de canó apuntada. Sobresurt de la façana de ponent (nord-oest) un campanar en forma de torre acabat en piràmide. L'església es va consagrar el 13 d'octubre de 1050. El topònim, sota la forma "Bolosso", ja s'esmenta l'any 1017. Hi ha notícies dels anys 1159, 1195 i 1213 que esmenten l'església, i se sap que el cavaller Bernat d'Oix va fer donació l'any 1236 de les propietats que tenia en aquesta parròquia al seu nebot Pere des Coll. Se cita "ecclesia de Bulosso" i de "Bolosso" a finals del segle xiii i "ecclesie parrochialis Sancte Marie de Bolos" durant el segle xiv. L'interior mostra signes d'haver estat en ús regular fins al segle xix, amb pintures murals i un petit retaule de guix però sense cap imatge. Els bancs són molt més recents. En despoblar-se progressivament el veïnat a partir de l'any 1950, el temple s'ha anat degradant. Al fons de l'església, al costat oposat de l'altar, hi ha una escala de fusta que permet pujar fins al petit cor.

^[1]

Interior de l'església (2011).

Referències

1. «Església de Santa Mari de Bolós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r agost 2012].