religiosa i mística sueca, santa catòlica From Wikipedia, the free encyclopedia
Brígida de Suècia (Finsta, Suècia, 3 de juny de 1303 - Roma, 23 de juliol de 1373) va ser una religiosa i mística sueca, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador. Va ser proclamada santa per Bonifaci IX el 1391. El 1999, Joan Pau II la va declarar copatrona d'Europa,[1] juntament amb santa Caterina de Siena i santa Teresa Beneta de la Creu.[2]
 Pintura de Hermann Rode, ca. 1480 (església de Salem, Södermanland, Suècia)  | |
| Nom original | (la) Birgitta de Suecia |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Birgitta Birgersdotter 1303 Finsta (Suècia) |
| Mort | 23 juliol 1373 (69/70 anys) Roma |
| Sepultura | Abadia de Valdstena (Linköpping, Suècia) (fins a 1394 a San Lorenzo in Panisperma (Roma)) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Religió |
| Ocupació | escriptora, teòloga, memorialista, política, filòsofa, mística |
| Orde religiós | Orde del Santíssim Salvador |
| vídua i fundadora | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies luteranes |
| Pelegrinatge | Vadstena |
| Festivitat | 23 de juliol (8 d'octubre fins a 1969) |
| Iconografia | Hàbit de monja, amb llibre |
| Patrona de | Suècia, copatrona d'Europa |
| Família | |
| Cònjuge | Ulf Gudmarsson |
| Fills | Cecilia Ulvsdotter, Märta Ulfsdotter, Karl Ulfsson, Caterina de Suècia, Birger Ulfsson |
| Pares | Birger Persson i Ingeborg Bengtsdotter |
| Germans | Katarina Birgersdotter Israel Birgersson |
| Lloc web | birgitta.vadstena.se |
  | |
Brígida nasqué a Finsta, ciutat sueca de la regió d'Uppland, en el si d'una família aristocràtica. Era filla del governador Birgeri, i d'Ingerborg, filla del governador de Gotlàndia oriental.[3]
La primera part de la seva vida va ser la d'una laica feliçment casada: del seu matrimoni van néixer vuit fills, dels quals la segona va ser Caterina de Suècia. Va quedar vídua el 1344.[2]
Juntament amb el seu espòs, el noble Ulf Gudmarsson, havia estudiat les Sagrades Escriptures, va fundar un petit hospital i ajudava els necessitats. Va ser molt apreciada per la seva capacitat pedagògica: el seu servei va ser demanat a la cort d'Estocolm. Finalment, va fer el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.
Després de la mort del seu marit, Brígida va marxar del seu país nadiu. Deixà Suècia el 1349 i s'establí a Roma. Des d'allí visità altres llocs d'Itàlia, sobretot els que conservaven relíquies de sants, com Milà, Pavia, Assís, Bari, Ortona, Benevento, Arielli, Pozzuoli, Nàpols, Salern, Amalfi, o San Michele Arcangelo a Gargano. L'últim pelegrinatge la portà a Terra Santa, entre els anys 1371 - 1372, on va visitar els llocs en què havia viscut Crist.
Brígida va revelar el que, al seu parer, era el projecte que Déu tenia per a la humanitat i per als papes, en forma de profecies. També va advertir seriosament sobre els vicis del moment i sobre la necessitat d'una reforma moral i espiritual al cristianisme.
Sostenia que estava en contacte permanent amb Crist, que se li apareixia en visions i amb qui parlava. D'una d'aquestes visites van sorgir les oracions de Santa Brígida, molt populars des de llavors.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
