Sant Serni de Besora
església parroquial de Besora From Wikipedia, the free encyclopedia
Sant Serni de Besora és l'església parroquial del nucli disseminat de Besora que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Navès (Solsonès).
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i església parroquial  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Aigua d'Ora | |||
| Construcció | segle XVII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 723 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Besora (Solsonès) | |||
| Localització | Nucli de Besora | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 17411 | |||
L'església s'aixeca al sector de ponent del terme municipal, damunt de la carena de Besora, sota mateix del castell homònim. S'hi va des de la carretera C-26 (de Solsona a Berga), al seu pas pel terme de Navès, al km. 114,2 (42° 00′ 05″ N, 1° 36′ 22″ E). Aquí cal prendre la carretera a Besora i Busa. Carretera asfaltada i ben senyalitzada. Als 2,8 km. un trencall a l'esquerra mena a l'església que es veu damunt mateix.
Església de planta rectangular i teulada a doble vessant amb una sola nau i petites capelles als costats. L'altar major és plateresc. Està orientada nord - sud, la porta és lateral amb portalada típicament neoclàssica.
Hi ha una gran torre campanar de tres cossos amb gàrgoles a la part superior, edificat al segle xviii. El parament és de carreus irregulars sense tallar.[1]
Notícies històriques
De la parròquia de Besora es tenen notícies des de l'any 839, en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell. Al segle xvii, ja s'havia fet vella i perillava. El bisbe de Solsona, va ordenar que es construís una de nova més avall que la primitiva i millor situada, al centre del terme.[1]
L'església es va fer de nou i es va començar el 2 d'abril de 1651 pel rector Pere Condó. No es va edificar al lloc que volia el bisbe sinó que aprofitant la pedra de l'església vella, es va fer uns dos-cents metres més avall. Entre el 1684 i el 1688, l'escultor de Solsona Joan Balius va construir l'altar major (600 lliures) i va ser daurat per Joan Andreu, daurador de Sant Llorenç de Morunys. Abans i després, es van fer altres cinc altars.[1]
Al segle xviii, es va edificar el campanar.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
