Sangay
volcà d'Equador / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Sangay (també conegut com a Macas, Sanagay i Sangai[4]) és un estratovolcà actiu de l'Equador, situat uns 200 km al sud de Quito, als contraforts andins que duen cap a la selva amazònica, en una zona de difícil accés. És el volcà més meridional de la regió volcànica andina del nord. És molt actiu i des del 1934 contínuament hi ha emissions de fum, cendra i roques. La primera erupció registrada és del 1628[4] i les cendres van arribar fins a la ciutat equatoriana de Riobamba, situada a uns 50 km al nord-oest del Sangay, en prou quantitat com per cobrir les pastures de la zona i matar de gana els bestiars.[5]
Tipus | estratovolcà | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Parc nacional Sangay | |||
Localització | ||||
Continent | Amèrica | |||
Entitat territorial administrativa | Província de Morona-Santiago (Equador) | |||
Localització | Macas, Equador | |||
| ||||
Serralada | Serralada Oriental | |||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 5.230[1][2] | |||
Prominència | 1.588[3] | |||
Història | ||||
Edat | Holocè | |||
Última erupció | 2005 (contínua) | |||
Esport | ||||
Primer ascens | 4 d'agost de 1929, per Waddell Austin, Robert Moore, Terris Moore i Lewis Thorne | |||
Actualment forma part del Parc Nacional del Sangay, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1983 i on també hi ha el Tungurahua i l'Altar.
A causa de la seva llunyania dels nuclis de població, Sangay alberga una comunitat biològica significativa amb la fauna com ara tapirs de muntanya, llúdrigues gegants, voltors reials i gallets de roca. Des de 1983, la comunitat ecològica ha estat protegida com a part del Parc Nacional del Sangay. Encara que la pràctica de muntanyisme i escalada a la muntanya es veu obstaculitzada per la seva llunyania, les condicions meteorològiques adverses, les crescudes del riu i el perill d'esllavissades, el volcà és escalat amb regularitat, una gesta aconseguida per primera vegada per Robert T. Moore en 1929.[6]